tag:blogger.com,1999:blog-20333049760560586212024-03-13T05:37:58.276+01:00Encauatscau:[s. XIV; del ll. cavus 'buit']col·loq. Cambra privada per a treballar, llegir, etc.Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.comBlogger130125tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-57938377739009596072011-01-30T14:44:00.001+01:002011-01-30T14:46:52.840+01:00Crisi? Quina crisi?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/TUVrH9oYGiI/AAAAAAAAEZ4/znBUhejZLPs/s1600/florscemen_MG_0202.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/TUVrH9oYGiI/AAAAAAAAEZ4/znBUhejZLPs/s200/florscemen_MG_0202.jpg" width="200" /></a></div>Visitant el blog dels <a href="http://premiscat.blogspot.com/">Premis Cat</a> m'assabento que hi ha engegada una iniciativa curiosa: la commemoració del "<b>Dia del blogaire en crisi</b>", proposada pel Salvador Massip, del blog <i><a href="http://bloguejat.blogspot.com/2010/05/proposta-el-dia-del-blogaire-en-crisi.html">Bloguejat</a></i>. La iniciativa dóna compte d'un fet innegable i dolorós de tot blogaire i és que en algun moment ens assetja la més absoluta manca de creativitat, imaginació, interès i altres condicionants que ens porten a trobar-nos davant d'una plana buida i el cursor fent pampallugues a un cantonet, com donant-nos pressa. <br />
<br />
La proposta en qüestió consisteix en penjar una imatge que podem trobar al seu blog que il·lustra aquesta situació: una bombeta amb una creu al damunt i un advertiment de perill. S'hi pot afegir tot blogaire en crisi creativa o bé tot blogaire creatiu, per solidaritat amb els altres. Feu una ullada al seu post, per saber-ne més. <br />
<br />
El cas és que he estat rumiant si m'afegia a la iniciativa o no. Jo sóc ben bé un d'aquests blogaires en crisi. Quants cops he estat construint un post perfecte, interessant, emocionant, divertit... Però l'he fet al metro, sense ordinador, sense paper ni llapis, enmig de tot de gent dreta amb cara de son, carregada de feina pendent, fent equilibris per no caure cap endavant cada cop que el conductor del metro frena... Quan per fi sóc davant de l'ordinador, el post s'ha fet fum, el cervell està embotit, la imaginació, de vaga. I així passen les setmanes.<br />
<br />
Un cas típic, vaja.<br />
<br />
Aleshores, avui, s'han donat les circumstàncies adients per trencar la dinàmica. Tenia l'ordinador a mà, la feina estava aparcada (de moment) i a més tenia alguna cosa a dir.<br />
<br />
Tinc un dilema: m'afegeixo a la iniciativa? Esperar a aquell dia per penjar un logo que diu a crits que no tinc ganes d'escriure res al blog em deixa en una situació galdosa. A més, desorganitzada com sóc, arribarà aquest dia (31 de maig, recordeu) i em trobarà com sempre, carregada de feina pendent, cansada i sense imaginació. El pitjor: sense memòria, que t'hi jugues que me'n recordaré el dia 2 o 3 de juny?<br />
<br />
Però, i la solidaritat? Tants moments d'angoixa i sentiment de culpabilitat en veure que a sota del teu blog enllaçat hi diu "3 setmanes" o "més d'un any" (que m'hi he trobat)... tanta decepció després d'haver elaborat mentalment el post perfecte i que no et veus amb cor de materialitzar-lo un cop davant l'ordinador... no es mereix tot plegat un dia de recolliment? Aquell dia podem fer el nostre minut de silenci particular. Podem fer una mena de catarsi col·lectiva, exhalar tots plegats un "Ai, sí...", un "no som res..."<br />
<br />
Si més no, desapareixerà el "3 setmanes" de sota el nostre blog enllaçat...<br />
<br />
No sé, continuaré rumiant-hi, tinc temps encara... oi.Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-90436123025902357582010-12-29T21:00:00.000+01:002010-12-29T21:00:08.520+01:00... i 40Ja n'he fets quaranta i de moment tot va bé... aviam demà...Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-66609708610518572982010-12-16T21:11:00.001+01:002010-12-16T21:28:25.826+01:0039...Fa fred i aviat faré anys. En faré 40, per ser exactes. Crisi? En principi la vaig patir als 30, la crisi. Jo em pensava que no la tornaria a tenir, ara ja em veia arribant als 40... i als 50... als 60... Abans mirava els 30 com un futur llunyà. Però intueixo que no només tornaré a patir-ne una, de crisi, sinó que aquesta s'anirà renovant cada deu anys, com el carnet de conduir. El futur ja és aquí. Tinc l'esperança que quan faci 70 ja no seran crisis sinó alegries.Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-73297275374236533842010-10-28T20:27:00.000+01:002010-10-28T20:27:27.111+01:00Buscant una A trobes una teranyina...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://i.telegraph.co.uk/telegraph/multimedia/archive/01080/earth-graphics-200_1080291a.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://i.telegraph.co.uk/telegraph/multimedia/archive/01080/earth-graphics-200_1080291a.jpg" width="247" /></a></div>Buscant imatges d'una A (coses meves), he topat amb dues imatges impactants, si més no per a mi. Sembla ser que a Austràlia s'han conegut casos d'aranyes gegantines que es mengen ocells. La notícia ha aparegut a diversos mitjans i les fotos fan impressió. Es tracta d'una varietat d'aranya gegant anomenada en anglès Golden orb weaver, aranya teixidora d'orb daurat, i el seu nom científic és Nephila edulis. El cas curiós és que, en principi, aquesta aranya habita a Sud-Àfrica i els estudiosos estan amoïnats pel seu futur perquè només viuen en una zona concreta, no és una espècie gaire estesa. En canvi, aquests casos coneguts són d'Austràlia. <br />
<br />
Una altra cosa curiosa és que només són gegants les femelles d'aquesta espècie, els mascles són cinc vegades més petits. O millor dit, ells fan la mida normal, són elles les exagerades...<br />
<br />
<br />
<a href="http://i.telegraph.co.uk/telegraph/multimedia/archive/01080/earth-graphics-200_1080801a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="229" src="http://i.telegraph.co.uk/telegraph/multimedia/archive/01080/earth-graphics-200_1080801a.jpg" width="320" /></a>A Austràlia aquests dos casos van passar en jardins particulars i han creat una certa expectació, la gent es preguntava si potser no eren fotografies trucades. Els experts, però, diuen que són possibles, però rars. Una possible explicació pot ser que l'expansió de les àrees urbanes ha propiciat l'ampliació de la dieta de les aranyes. Les víctimes són ocells de mida petita, pardals o pinsans, que habitualment són domèstics, portats de fora, ja que, pel que he sabut, a Austràlia no n'hi ha.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="text-align: center;">L'aranya fa mitja damunt una flor,</div><div style="text-align: center;">la tela que fila és com si fos d'or.<br />
<br />
Les mosques beneites la miren badant,</div><div style="text-align: center;">no saben que un dia potser hi moriran.<br />
<br />
L'aranya molt llesta segueix fent ganxet,</div><div style="text-align: center;">estira les potes i canta baixet.</div><div style="text-align: right;">Ireneu Segarra</div>Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-62893988541769931222010-10-28T12:43:00.000+01:002010-10-28T12:43:53.873+01:00Des de la universitatEstic escrivint aquesta entrada des del bar de la UB. A les catacumbes, una exageració, és clar. Tot segueix igual, els cambrers són els mateixos, els entrepans de dos pams disposats uns damunt dels altres sobre la barra, grupets de nois i noies xerrant i debatent, molts amb el seu tàper amb els típics macarrons. Uns quants solitaris amb els apunts escampats sobre la taula. La novetat és, potser, algun portàtil ultralleuger incorporat a l'escena. Em sento una mica com un bolet fora de temporada.<br />
<br />
Fa poca estona he marxat del Paranimf, on he anat a acomiadar-me del meu professor. Han sigut uns moments difícils de definir, totes les llàgrimes les vaig alliberar ahir nit, quan vaig conèixer la notícia, quan vaig ser conscient que no era un error, que el meu professor, Joan Solà, havia mort. Avui queda el nus a la gola i una incapacitat de somriure amb naturalitat.<br />
<br />
No sabia ben bé si estava al lloc correcte. Al davant hi havia la família, però jo no sabia qui era qui, a qui m'havia de dirigir... qui sóc jo, per dirigir-me a ningú, de fet... He mirat poques vegades el fèretre i ho feia per prendre consciència que a dintre hi havia el meu professor. Aleshores tornava el nus a la gola i recordava una situació semblant, amb la mort del meu pare. Mirant el fèretre i pensant que a dintre hi havia el meu pare... i havent de dir-me, amb franquesa, que no. En aquell moment i ara. No. A dintre no hi ha el meu professor, ja no hi és i ens haurem d'acostumar a no veure'l.<br />
<br />
Mentre seia en un dels bancs m'he posat a observar la gent que anava desfilant per donar el condol a la família. He vist passar companys de facultat amb els que no vaig arribar a relacionar-me. Alguns m'han mirat potser pensant que els sonava i no sabien de què. He vist desfilar els meus professors, alguns els vaig tenir en més d'una assignatura, d'altres només durant un curs. Alguns em van motivar, d'altres em van desesperar. M'ha agradat veure'ls i he comprès que també han estat importants per a mi. Hauria pogut apropar-me a ells i saludar-los, m'hauria agradat molt que m'haguessin reconegut. Però he tornat a pensar... qui sóc jo? Una ex-alumna que en el seu moment tampoc va destacar gaire...<br />
<br />
Al cap d'una estona he pensat que havia arribat el moment de marxar. Després, mentre em dirigiria al bar de la uni veuria la figura de Solà en tots els homes baixets i prims, de cabells blancs esparsos, barbeta i ulleres, però, ara, he tornat a mirar el fèretre, per mirar algun lloc, i mentalment he dit: "Adéu, professor".Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-88354946147686305182010-10-27T20:26:00.000+01:002010-10-27T20:26:40.157+01:00Ha mort el meu professorM'agradaria fer un discurs que mostrés la meva admiració pel meu professor, però no puc. M'he quedat sense paraules. Només penso que no és just, que no pot ser que marxin tan aviat les persones que més falta ens fan.<br />
<br />
L'estimo, professor. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/TMh8r7gAkSI/AAAAAAAAEZs/VNb-RIgyFuM/s1600/joan_sola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="http://4.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/TMh8r7gAkSI/AAAAAAAAEZs/VNb-RIgyFuM/s320/joan_sola.jpg" width="320" /></a></div>Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-71517635289011796632010-10-22T16:32:00.001+01:002010-10-22T16:40:03.605+01:00ResEstic tornant a caure en la desídia i ja he deixat passar dues setmanes sense actualitzar. Podria dir que no tinc res a dir, però el cert és que han passat prou coses al món com per fer-ne una entrada. Van aconseguir treure els 33 d'Atacama del fons de la terra i van muntar tot un espectacle al voltant. Vam veure com el president de Xile feia tot el possible per sortir a la foto, com si l'heroi fos ell i no pas els miners que des de les profunditats aguantaven el tipus i les esperances per sortir sencers i ben avinguts. Com si el rescat hagués estat possible perquè ell va voler i no pas perquè des del primer moment es va movilitzar tothom per salvar-los. Ara el senyor Piñera es vol passejar (potser ja ho fa) amb la càpsula Fènix per tot arreu on el rebin. Mentrestant, en altres mines els miners deuen seguir tant putejats com sempre, els que per fi han sortit d'aquí a quatre dies hauran d'enfrontar-se a la realitat i hauran d'admetre que tot el rebombori muntat no servirà per arreglar-los el futur per sempre. Hi haurà altres accidents en altres mines i potser hi haurà víctimes i aquest cop no hi haurà una sonda afortunada.<br />
<br />
Què més ha passat? Ah, sí. Un futbolista, un tal Ramos, no fa gaire va donar mostres de la manera de ser de tot espanyol de pro i a la que va poder va menysprear Catalunya i la nostra cultura. El pitjor és que només ens vam emprenyar els catalans i no tots. La resta ni tan sols ho ha valorat si no era per treure-li importància.Era una broma, és clar. El pitjor de tot és que el que estava al seu costat, Piqué, en lloc de sentir-se directament insultat, que és el que va ser, va riure com per treure ferro a l'assumpte. I no tinc ganes de dir-ne res més, perquè em caurà malament el berenar que encara no he pres.<br />
<br />
Avui o potser ahir, ja no ho recordo, un del PP amb diarrea verbal va dir que els morrets de la Pajín li fan pensar en coses que no vol dir. L'Alícia Sánchez-Camacho té sort de ser al PP. Si fos d'un altre partit, els del PP l'haurien posada a caldo, perquè ja hem vist que quan critiquen les dones dels altres partits no ho fan seguint uns criteris professionals. Tot plegat fa venir basques.<br />
<br />
I ara mateix a la tertúlia sobre La Riera que fan al programa de TV3 estan fent un gran escarafall pel fet que un dels personatges ha perdut la virginitat als 34 anys. Pel que es veu això no és possible. Pel que es veu s'ha de ser un àlien o un ésser amb algun problema greu per arribar a aquesta edat sense haver fotut un clau. Fins i tot diuen que potser és lesbiana la noia en qüestió i que el que passa és que amb un home no ho ha fet mai, però amb dones ho haurà fet manta vegades.<br />
<br />
Oh, a sobre, ara mateix acaben de dir que la setmana que ve els de Divendres seran a L'Hospitalet de Llobregat!!!! No m'ho puc creure... hauré de gravar els programes... per fi sabré en què destaca la meva ciutat, tenim plats especials? Com se'n sortirà en Marius Serra per trobar maneres "nostrades" d'anomenar les roselles? Que no s'estranyi si li diuen que aquí en diem... "amapoles"...<br />
<br />
Salut i una tisana...Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-32026026237736616262010-10-06T22:46:00.001+01:002010-10-22T16:40:28.870+01:00Janelle Monáe<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_E9k1EieE-I4/TImQ5SKDsZI/AAAAAAAAAYo/v02PRDAe-GA/s1600/janelle+monae.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/_E9k1EieE-I4/TImQ5SKDsZI/AAAAAAAAAYo/v02PRDAe-GA/s320/janelle+monae.jpg" width="213" /></a></div>Llegeixo al Periódico un article curt de Nando Cruz sobre la Janell Monáe, un nom absolutament desconegut per a mi. És cantant, jove i, si he de jutjar per la foto del diari, amb un estil androgin que recorda una mica la Grace Jones, incloent-hi un tupè exagerat que s'eleva uns deu centímetres per damunt del seu front. L'article és una presentació del segon disc de la cantant, que avui actua a l'Apolo; que, probablement de fet, deu estar actuant ara mateix mentre escric aquesta entrada o potser ja ha acabat.<br />
<br />
L'articulista en parla en termes elogiosos, la presenta com un d'aquells artistes que en surten pocs al llarg de les dècades i que van més enllà de la praxi habitual en el món de la música. Una artista versàtil que alterna estils diferents, des del funk galàctic (que no sé com sona) fins a jazz llatí o acords d'òpera. El que en diu Nando Cruz és suficient com per fer-me buscar-la al Youtube i decidir per mi mateixa si realment val la pena.<br />
<br />
Espero trobar-me una noia alta, amb aires una mica petulans i música electrònica, amb videoclips d'arguments conceptuals, amb molts blancs i negres. El que trobo és una noia no gaire alta, de faccions suaus, mirada viva, veu profunda i vellutada. És cert, explota l'aspecte andrògin, però no juga a provocar. El que em trobo és una dona amb personalitat i carisma, amb molt domini de l'escenari, una artista seriosa. El seu estil a l'hora de ballar és curiós, molt ràpid i energètic. No puc evitar que em recordi el Michael Jackson, que per altra banda, crec que l'ha influenciat força, si més no pel que fa a l'estètica. No dec anar gaire equivocada, quan al cap d'una estona trobo un vídeo en què <a href="http://www.youtube.com/watch?v=B-NpATPAa08">versiona </a>la seva cançó Smile.<br />
<br />
Pel que fa a la seva música, té efectivament estils diversos, jazz, soul, música electrònica, funky (que no sé si és galàctic), rap, hip-hop... El primer vídeo que trobo al Youtube és d'una cançó en què hi col·labora el rapper Big Boi, dels Outkast. És suficient per copsar la seva qualitat, la resta de vídeos no fan més que confirmar la primera impressió.<br />
<br />
Penjo el vídeo que acabo d'esmentar i em quedo amb les ganes de penjar-ne un altre que havia trobat i que ara s'ha fet fonedís. Una actuació en directe filmat per algú del públic (amb les mancances previsibles en aquest tipus de gravacions). L'escenari petit, el públic a tocar. Ella amb el cabell solt, amb pantalons folgats, camisa i tirants. Recorda més que mai el Michael Jackson de l'Off the wall i diries que balla igual. Però sobretot veus com es mou en les distàncies curtes, com presenta les cançons, fent brometa amb el públic... ficant-se'l a la butxaca, en definitiva.<br />
<object height="328" width="540"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/HjWj5gJ6Kvc?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/HjWj5gJ6Kvc?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="540" height="328"></embed></object>Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-14698322297862859842010-10-03T18:49:00.002+01:002010-10-22T16:47:38.080+01:00Un conte de fades<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" height="320" src="http://www.koldobarroso.com/images/exin-castillos.jpg" width="256" /></div><br />
Hi havia una vegada una princesa que vivia en un castell. Esperava i esperava que un dia arribés un príncep blau... tot i que no li feia gràcia el blau, li agradava més el vermell, però deien que els prínceps blaus eren millors, que et tractaven com una reina, que vivies feliç i menjaves anís... tot i que l'anís no li agradava, preferia la xocolata, negra, per ser més exactes, però ho deia amb la boqueta petita, perquè a tothom li agradava més la xocolata amb llet. Pensava que l'important no era el color sinó que el príncep fos realment un príncep i no pas una altra cosa...<br />
<br />
Un dia va presentar-se pels vorals un príncep que no era blau, tot i que tenia coses blaves i va fer-li proposicions honestes. Però ella era molt assenyada i si deien que el príncep havia de ser blau, per alguna cosa seria. Va rebutjar-lo i ell va marxar amb la cella corrugada pensant per dintre que les dones són ben complicades i que no volia més princeses, per molt que li haguessin dit que era el que havia de trobar si volia ser feliç.<br />
Van passar pel castell dos prínceps més, un molt estrafolari, l'altre molt exòtic. Tots dos tenien el seu encant, però no responien al perfil i també van marxar, cua entre cames. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.koldobarroso.com/images/exin-castillos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcS2LcZHkhxOsxvp38bdjCtVEzaBEwIXeTGX2D1_-zCSUreqb1w&t=1&usg=__koUhkNg6A4zXanb9_CSlgNa6jms=" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="135" src="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcS2LcZHkhxOsxvp38bdjCtVEzaBEwIXeTGX2D1_-zCSUreqb1w&t=1&usg=__koUhkNg6A4zXanb9_CSlgNa6jms=" width="320" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">La princesa va comprendre que seria molt difícil trobar un príncep cent per cent blau i va rebaixar les seves exigències. Així, quan un bon dia va presentar-se un príncep gairebé blau del tot... bé, potser tan blau com el primer que havia vingut... va decidir acceptar la seva proposta honesta, tot i que modesta, i se'n va anar amb ell. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_gp-AbW71BaU/TFfemGv3cvI/AAAAAAAADAg/Du68b52sjHQ/s1600/cocinita.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://1.bp.blogspot.com/_gp-AbW71BaU/TFfemGv3cvI/AAAAAAAADAg/Du68b52sjHQ/s320/cocinita.JPG" width="320" /></a></div>Va passar el temps i el color blau es va descolorir fins al punt que no li va quedar cap resta de color, tot era o blanc o negre.<br />
Ja no vivia en un castell, sinó en un pis petit en un barri de la perifèria.Quan tornava a casa després de treballar havia de netejar la casa, almenys prou com per rebre visites, dissabte ja faria els armaris.<br />
<br />
Un dia, mentre netejava el forn de la cuina i des del menjador se sentia la tele i la bossa de patates que cruixia mentre el seu príncep blau descolorit hi enfonsava la mà, va pensar que més li hauria valgut anar-se'n amb el seu veí, aquell que li feia proposicions deshonestes. No era blau, però era vermell, que era el color que li agradava i a més tenia alguna cosa blava, així que tan dolent no devia ser. No era príncep però cobrava un bon sou i s'havia comprat un pis al barri de Gràcia que abans tenia quatre habitacions i ara l'havien reconvertit en un loft d'una habitació i moltes finestres.<br />
<br />
Va deixar el marit descolorit i va marxar amb el manso vermellós i tot semblava que anava bé...<br />
<br />
Fins que la Roja va guanyar el mundial...Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-78187554313026799822010-10-02T17:56:00.005+01:002010-10-22T16:41:45.965+01:00El circ de la papallonaDe vegades no cal explicar res. Tot i que, com que sempre arribo tard a tot arreu, és probable que ja els hagueu vistos.<br />
<br />
<object height="328" width="540"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/9582NStUdqU?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/9582NStUdqU?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="540" height="328"></embed></object><br />
<object height="328" width="540"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/BUBPX28_mAE?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/BUBPX28_mAE?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="540" height="328"></embed></object>Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-12131401569294189782010-09-30T16:43:00.005+01:002010-10-22T16:42:07.918+01:00Adéu Toni<a href="http://lh4.ggpht.com/_ZbWH3cH_AZ0/TKTRVaeKZWI/AAAAAAAAEYw/P8znmfdry40/s1600-h/TonyCurtis%5B2%5D.jpg"><img alt="TonyCurtis" border="0" height="244" src="http://lh3.ggpht.com/_ZbWH3cH_AZ0/TKTRWlZ04SI/AAAAAAAAEY0/L1gkSp1RYkI/TonyCurtis_thumb.jpg?imgmax=800" style="border: 0px none; display: block; float: none; margin-left: auto; margin-right: auto;" title="TonyCurtis" width="212" /></a> Quan era petita i a casa només podíem mirar dos canals, la TV1 i l'UHF, jo estava enganxada al cicle de pel·lícules del Hitchcock i en general a tots els cicles de clàssics en blanc i negre, a banda dels musicals. Estava enamorada del Gene Kelly, del Gary Cooper, del Cary Grant, del Rock Hudson, del Jack Lemmon i del Tony Curtis. Si de l'Ava Gardner deien que era l'animal més bell, jo pensava això mateix del Tony Curtis. Curiós, quan jo tenia 12 anys ell ja portava 35 anys de carrera a les espatlles, però per a mi era jove i formós...<br />
<br />
Ahir va morir i encara no són clares les causes de la seva mort. Tinc entès que era una mica bocamoll i que assegurava que s'ho havia fet amb la Marilyn, que es va criar al barri del Bronx i no va voler estudiar. Actuar era el que sabia fer millor, i era bo tant fent comèdia com drama, però malgrat que tenia seixanta anys de carrera al damunt, recordem d'ell poques pel·lícules: el seu paper a Espartac, a Ningú no és perfecte (amb un Jack Lemmon genial, com sempre), a L'estrangulador de Boston... Els últims temps sembla que a més a més pintava i que els seus quadres no costaven quatre duros, precisament.<br />
<br />
Fa poc la meva mare em deia que quan s'aixeca els ossos s'encarreguen de recordar-li que es fa gran, però per dintre ella no se'n sent. Avui observava un matrimoni que deuen tenir a prop de noranta anys i es preguntava com es devien sentir ells per dintre, si es notaven l'edat...<br />
<br />
Van morint les velles glòries i ens envien des del més enllà el missatge que els temps canvien, que no hi ha volta enrere... i que ens fem grans, jo la primera.Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-89069586699537074822010-09-17T15:36:00.003+01:002010-10-22T16:42:37.400+01:00Amics i amiguesEl diari gratuït Qué! (eh?) té una idea curiosa de quina mena de notícies han d'ocupar la primera plana. Així, avui he pogut veure al metro, de l'altra banda del vagó estant, amb lletres immenses, un titular que deia que aquell que s'enamora perd dos amics. A sota del titular i amb una lletra de mida més normal hi havia un subtítol que deia que, segons un informe, el nombre màxim d'amics que el nostre cervell pot gestionar és de 150. Al meu Facebook tinc 160 amics, o sigui que n'he de treure deu.<br />
<br />
Rumiant-hi una mica he vist que la feina d'eliminació no serà gaire complicada, hi ha un parell d'amics amb qui ja no em parlo, un altre que no sé per què li vaig acceptar la sol·licitud en el seu moment, perquè li tinc tírria de sempre (i ell a mi...), una noieta molt simpàtica i agradable, però que cada dia sense falta m'informa del color de les cacones del seu fillet (i això cansa...). Si remeno més encara acabaré trobant els que falten per fer quadrar els números i així podré descansar tranquil·la pensant que el meu cervell ja no petarà.<br />
<br />
...<br />
<br />
El cas curiós és que de 160 amics del FB... a 145 no els conec de res... :S<br />
<br />
<object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=fbfc794" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-64473855163532047452010-09-14T20:14:00.003+01:002010-10-22T16:43:41.459+01:00PlorarEl Xavi, al seu cafè, ha publicat una <a href="http://cafexavz.blogspot.com/2010/09/miquel-esteve.html">entrada </a>dedicada a una novel·la de Miquel Esteve. A banda del fet que he hagut de buscar què volia dir Macguffin perquè em pensava que eren unes magdalenes megagrosses i no em quadrava en l'explicació, m'ha agradat el que ha dit i m'ha encetat la curiositat per llegir la novel·la.<br />
<br />
M'ha emocionat especialment, però, quan diu que les darreres pàgines l'han fet plorar. Jo fa molt de temps que no trobo un llibre que m'emocioni fins al punt de vessar llàgrimes i ho trobo moltíssim a faltar. Porto llegits molts llibres, alguns autors que no m'havia molestat de conèixer, ara s'han convertit en autors de capçalera, José Saramago, Imma Monsó, Paul Auster... Però plorar... Què ens fa plorar? El pensar que la felicitat no és possible? Que els camins tenen un final inajornable? Que les coses haurien pogut ser d'una altra manera?<br />
<br />
L'últim relat que em va fer plorar, amb tot el sentiment del meu cor va ser un conte de Jorge Amado titulat "O Gato Malhado e a Andorinha Sinhá, uma història de amor", en portuguès. És la història d'un amor impossible. Vaig plorar, de tristesa, però sobretot de ràbia. Ràbia perquè malgrat que la biologia no acompanyés, qui feia impossible aquell amor eren els altres, els que es fiquen on no els demana ningú, els qui entenen l'amor només d'una manera.<br />
<br />
Mentre aquesta emoció intensa no arriba, per sort, gaudeixo de petites emocions, un mig somriure que se m'escapa, una sorpresa que em bada la boca, una pausa per a la reflexió...<br />
<br />
i les prestatgeries de casa que ja no poden contenir més llibres...Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-25728860756402629552010-09-13T13:13:00.004+01:002010-10-22T16:44:04.779+01:00HolaTornem a començar? Hi ha res a dir en aquest món que es va repetint a cicles i ciclons? Potser sí, després de tot. Fa temps que m'he adonat que sóc un exemplar més d'un patró força repetit i que en el fons tots som així. I des d'aquesta perspectiva, potser no cal amoinar-se tant per si el que dic és especial o no. Aniré fent, com he fet sempre i un dia, qui sap, diré alguna cosa seriosa i interessant.<br />
<br />
Tenia ganes de tornar i no sabia què dir. I ves per on, sense dir res, ja sóc aquí.Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-26921214888241604672009-08-14T17:14:00.004+01:002010-10-22T16:44:21.208+01:00Fins que em decideixi a fer res més seriósA l'estiu, que tota cuca viu, pot passar que agafis vacances, desapareguis del món conegut i tornis amb l'energia renovada, amb un somriure d'orella a orella i explicant anècdotes, amb 1000 fotos a la càmara que amb una mica de sort no ensenyaràs a ningú. O pot passar que no fotis res d'interessant més que suar i acumular mala llet per a l'època de la fenya. Suant suant un no té ganes de treballar-se una bona entrada i així passa el que passa, que tires de youtube. Aquest vídeo és un de tants d'un grup de gent que canta a capella, fent amb la boca tots els instruments. Estan bé, no diré pas que no, i per això el penjo, però el que m'ha semblat curiós a base de bé és el seu uniforme de feina... <br />
<br />
<object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/N6EYrqIn0yI&hl=es&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/N6EYrqIn0yI&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br />
<br />
Que seguiu tenint unes bones vacances.Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-50221561437887556512009-06-26T00:33:00.007+01:002010-10-22T16:44:56.720+01:00Michael Jackson... R.I.P<a href="http://www.lahiguera.net/musicalia/artistas/michael_jackson/fotos/663/michael_jackson.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://www.lahiguera.net/musicalia/artistas/michael_jackson/fotos/663/michael_jackson.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 437px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><br />
Sembla ser que, després d'unes hores d'incertesa, que si sí, que si no, que Michael Jackson ha passat a millor vida. Tot i que extraterrestre com és, bé podria ser que demà passat aparegués per una finestra de l'hospital, amb la seva mascareta i les seves ulleres negres saludant ves a saber qui. <br />
<br />
Tenint en compte que aquest home va ser el meu mite musical, eròtic, espiritual, de tot, vaja, quan era una nena adolescent i tonta, ara és obligat que li dediqui una entrada. Només faltaria que no. Ja vaig dir en certa ocasió (no penso buscar el post on ho vaig dir), que tota la meva capacitat d'adoració a un mite, es va esgotar amb aquest home. Tenia posters, carpetes, la seva vida novel·lada, els seus discos... fins i tot odiava la Diana Ross perquè era la seva millor amiga, però jo estava segura que el que ella volia era lligar-se'l, la molt p... <br />
<br />
Bé, el cas és que aquesta fal·lera pel Michael Jackson se'm va acabar quan va aparèixer amb els cabells llargs i la cara blanca a presentar <span style="font-style: italic;">Bad</span>. Vaig deixar de considerar-lo un ésser perfecte per considerar-lo, simplement un bon músic i un bon cantant. Vaig comprendre que els ídols són fets de fang i els arriba el moment de desfer-se. Ara no era ja ni l'ombra mig esvaïda del que va ser i potser és per això que la notícia de la seva mort m'ha deixat més aviat freda. O això o és que realment estic en estat de xoc i serà demà que reaccionaré.<br />
<br />
El que ningú no podrà negar, però, és que va marcar un abans i un després en diversos aspectes, la manera de fer els concerts, en la manera de fer videoclips, en la manera de ballar... algunes cançons actuals reciclen fragments de <span style="font-style: italic;">Billie Jean</span>, o de <span style="font-style: italic;">Beat it</span>. La seva influència ningú no la podrà negar. Malgrat tots els seus esforços per autodestruir-se, el que va fer en els seus anys bons va ser massa bo perquè es pogués oblidar.<br />
<br />
No puc dir res més, podria dir que espero que hi hagi un cel i que els àngels puguin disfrutar del seu talent musical, però no hi crec en cels. <br />
<br />
Així que adéu Michael, encantada d'haver-te conegut, et dec l'haver volgut aprendre anglès i unes quantes bandes sonores de la meva vida.<br />
<br />
AidaAidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-5804552200438853502009-06-14T11:12:00.004+01:002010-10-22T16:45:13.487+01:00clons, imitadors, essències, romanços.A <span style="font-style: italic;">El Club</span> (TV3) es va presentar en societat un personatge anomenat <a href="http://www.youtube.com/watch?v=pVikXCqgQZE">Reugenio</a>. Venia apadrinat pel fill de l'Eugeni i el va presentar d'una manera curiosa: el tal Reugenio no és un imitador, és... el nou Eugenio! O el que ve a ser més o menys el mateix, el seu clon. Vaig contemplar l'entrevista amb una cella aixecada, tota jo excepticisme, i no en vaig sortir decebuda. Aquest és un imitador més i personalment no el vaig trobar gaire bo. Parlava més ràpid que l'Eugeni i era més expressiu, l'Eugeni la màxima expressivitat que tenia era aixecar una cella. Per altra banda l'Eugeni aixecava la veu al principi quan deia el "saben aquel que diu" i només una mica. I després al final de l'acudit, quan deia l'ultima frase que era la que feia gràcia. Aquest cridava a tot hora. S'ha de polir si vol ser un bon imitador de l'Eugenio. Però un nou Eugenio... "como que nor". <br />
<br />
Per altra banda, em va deixar rumiant allò de "recuperar l'essència" de l'Eugènio. Per començar, quan un personatge ja és mort, es millor deixar-lo a la tomba. Això de recuperar l'essència, ja em direu què vol dir. Vol dir que actualment no hi ha bons humoristes? Que no hi ha humoristes que facin petar de riure mentre ells mantenen una faç petrificada? Cada època té el seu humor. Serà molt difícil que un humorista com l'Eugènio torni a tenir èxit si no és, justament, fent imitacions de l'Eugenio. De la mateixa manera que serà molt difícil que tonri a haver-hi un humorista com en Capri o en Gila. No pas perquè ara no siguin bons, sinó perquè l'humor actual ha canviat. Actualment l'humor es fa amb monòlegs i amb imitacions. D'aquí a un temps algú trobarà una nova manera de fer humor i marcarà una nova època. <br />
<br />
<object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/1-bUotkNbQI&hl=es&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/1-bUotkNbQI&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-89582908786261529892009-06-05T21:31:00.004+01:002010-10-22T16:45:54.665+01:00L'Hospitalet<a href="http://2.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/SimDlNrKzHI/AAAAAAAAEAY/rpbcpYMkZDw/s1600-h/carrer+Xipreret+045.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5343947108200926322" src="http://2.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/SimDlNrKzHI/AAAAAAAAEAY/rpbcpYMkZDw/s320/carrer+Xipreret+045.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 214px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a><br />
<br />
Què he de dir del meu poble, de la seva gent... si aquest ho diu tot... <br />
<br />
<br />
<object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=db2a359" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-77947896249149888942009-05-22T14:06:00.005+01:002010-10-22T16:47:19.009+01:00Carles Campomar - La finestra de la vida<a href="http://2.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/Shama55Of2I/AAAAAAAAD_w/LkyOpKh6BnA/s1600-h/portada+la+finestra.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5338637389441957730" src="http://2.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/Shama55Of2I/AAAAAAAAD_w/LkyOpKh6BnA/s200/portada+la+finestra.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 200px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 140px;" /></a><br />
Carles Campomar és escriptor. Ha publicat a Internet un parell d'obres curtes, <span style="font-style: italic;">Home, dona, nen</span> i <span style="font-style: italic;">La finestra</span>, que podeu trobar <a href="http://www.joescric.com/publica/comunidad/autor.aspx?cod=12977">aquí</a>. Ara ha publicat una nova obra, <span style="font-style: italic;">La finestra de la vida</span>, força més extensa i ambiciosa. De fa unes setmanes està realitzant la presentació del llibre a través de diversos blogs, entre els quals aquest. Us deixo un tast del llibre, podreu llegir-ne més tot accedint al seu <a href="http://www.historiescurtes.ppcc.cat/">blog</a>. La vida d'escriptor no és gens fàcil, així que, Carles, ànims i sort!<br />
<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">EL CONTESTADOR.</span><br />
<br />
- Hola sóc la Marta, en aquests moments no sóc a casa, si vols alguna cosa deixa el missatge i de seguida que pugui et truco.<br />
<br />
- Hola Marta sóc el Joan, agafa el telèfon sisplau si ets a casa, he de parlat amb tu urgentment.<br />
<br />
- Veig que no pots agafar el telèfon, bé t’ho deixaré al contestador i quan puguis truca’m t’ho demano de tot cor. Referent al tema de l’altre dia, el tema que ens va portar a aquesta situació, una situació que no m’havia imaginat mai que podria passar. Em sentia sol, moltes nits dormint sol sense tu al meu costat, sense abraçar-me ,sense fer-me un petó, passar molts dies sense sentir la teva veu, ni saber res de tu, et trucava i tenies el mòbil aturat, i quan el tenies obert no el podies agafar.<br />
<br />
Aquell dia em sentia sol, i vaig trucar a la Imma, vaig dir-li si volia veure una peli a casa, ella va dir que sí i va venir.<br />
<br />
Després de veure la peli vam començar a parlar i sense adonar-me’n ella m’estava fent un petó i després quan vaig parar-me a pensar ja estava al llit amb ella. I de sobte vaig sentir la porta de casa i vaig pensar que series tu, i no em vaig equivocar. Quan vas entrar a l’habitació ens vas veure fent l’amor, i sense dir res, vas marxar corrents… La Imma es va vestir de seguida i va marxar de casa , sense dir-me res, segurament també es sentia culpable del que estàvem fent.<br />
<br />
Jo vaig vestir-me i vaig anar a la platja on solíem anar tu i jo quan no sabíem que fer a contemplar les estrelles aquelles nits d’estiu. M’imaginava que series allà perquè a vegades quan volies estar sola hi anaves, però aquesta vegada no hi eres. Jo vaig asseure’m al terra i em vaig quedar pensant molta estona en el que havia fet, i em preguntava mil vegades per què ho havia fet.<br />
<br />
Vaig arribar a la conclusió que havia estat un error molt gran, i que ho havia fet perquè em sentia sol i feia molts dies que no sabia res de tu i que tu no amb deies res ni per un simple missatge de mòbil.<br />
<br />
Bé no et molesto més i espero que quan sentis el missatge em truquis i puguem ho puguem arregla, i et demano perdó un altra vegada per embolicar-me amb la Imma, adéu. T’estimo.<br />
<br />
- Qui era?<br />
<br />
- Era el meu xicot, que em va fotre el salt amb una amiga que tenim en comú, però va… no t’aturis… i segueix fent-me l’amor.<br />
<br />
<br />
Carles Campomar Garcia<br />
www.historiescurtes.ppcc.catAidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-68396115186178204282009-05-03T23:24:00.004+01:002010-10-22T16:46:16.818+01:00Conta'm un conteJa n'he parlat, d'aquest <a href="http://contamunconte.blogspot.com/">projecte</a> que vaig iniciar ja fa temps i que estava força aturat. Es tracta d'un projecte d'històries en cadena. Fins ara nomes n'hi havia una i de moment ja compta amb 8 participacions. Avui hi he afegit una nova història, o més ben dit, el plantejament d'una història. Espero que us animareu a participar-hi, pot resultar una experiència divertida.<br />
<br />
Salut!Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-69597547928213524082009-05-03T14:54:00.010+01:002010-10-22T16:46:32.272+01:00matrimoni, matrimonio, una gran diferència<a href="http://4.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/Sf2swmJqaWI/AAAAAAAAD_o/1VVOEtnYh5w/s1600-h/the_week_11631_27.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331607484751309154" src="http://4.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/Sf2swmJqaWI/AAAAAAAAD_o/1VVOEtnYh5w/s400/the_week_11631_27.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 300px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 400px;" /></a><br />
<br />
He tingut ocasió de llegir la definició de la paraula "matrimoni" segons el <a href="http://dlc.iec.cat/index.html">DIEC</a>, Diccionari normatiu de la llengua catalana i la curiositat m'ha fet cercar quina és la definició que dóna la <a href="http://buscon.rae.es/draeI/">DRAE</a>, el diccionari normatiu de la llengua espanyola. Intuïa que hi hauria una lleu diferència i no he anat errada. Les definicions dels diccionaris han de satisfer els usuaris que l'empren i reflecteixen els valors i les creences de la seva societat. És per això que a mi les dues definicions no són definicions i prou, sinó manifestacions d'una manera de ser.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">Matrimoni segons el DIEC:</span><br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">1 </span><span style="font-style: italic;">1 m</span>. [AN] [DR] [SO] Unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una vida en comú, establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals. <span style="font-style: italic;">Matrimoni religiós. Unir-se en matrimoni, contraure matrimoni. Anul·lar el matrimoni. Va ser un matrimoni de pura conveniència. En alguns països la legislació preveu el matrimoni entre dues persones del mateix sexe.</span><br />
<span style="font-weight: bold;">1</span> <span style="font-style: italic;">2</span> [DR] [RE] <span style="font-weight: bold;">matrimoni canònic</span> Matrimoni religiós celebrat segons les normes del dret canònic.<br />
<span style="font-weight: bold;">1</span> <span style="font-style: italic;">3 </span>[LC] [DR] <span style="font-weight: bold;">matrimoni civil</span> Matrimoni que té lloc davant un magistrat civil.<br />
<span style="font-weight: bold;">1</span> <span style="font-style: italic;">4 </span>[AD] [DR] <span style="font-weight: bold;">matrimoni rat</span> Matrimoni no consumat.<br />
<span style="font-weight: bold;">2</span><span style="font-style: italic;"> m. </span>[RE] Sagrament d’algunes confessions cristianes pel qual s’uneixen un home i una dona d’acord amb les prescripcions de la seva església.<br />
<span style="font-weight: bold;">3</span><span style="font-style: italic;"> m.</span> [LC] Parella formada per dos cònjuges. <span style="font-style: italic;">Un matrimoni molt ben avingut. Separar-se un matrimoni. Al primer pis hi viu un matrimoni jove</span>.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">Matrimoni segons la RAE</span><br />
<br />
(Del lat. matrimonĭum).<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">1</span>. <span style="font-style: italic;">m.</span> Unión de hombre y mujer concertada mediante determinados ritos o formalidades legales.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">2</span>. <span style="font-style: italic;">m.</span> En el catolicismo, sacramento por el cual el hombre y la mujer se ligan perpetuamente con arreglo a las prescripciones de la Iglesia.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">3</span>. <span style="font-style: italic;">m. coloq</span>. Marido y mujer. <span style="font-style: italic;">En este cuarto vive un matrimonio.</span>Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-56497103235121290972009-04-11T13:24:00.003+01:002010-10-22T16:49:04.168+01:00Un somriure, si us plau<object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Cbk980jV7Ao&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&feature=player_embedded&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/Cbk980jV7Ao&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&feature=player_embedded&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-73944056726660856912009-03-22T13:20:00.005+01:002010-10-22T16:49:33.006+01:00SoloMalgrat el que pugui semblar, no tinc intenció de convertir el meu blog en un portal del "iutube", però quan de tant en tant hi topo amb una peça que em resulta especialment atraient, tinc ganes de compartir-la. En aquest cas es tracta d'un solo de guitarra de Miguel Pino. No n'havia sentit mai a parlar i, de fet, a Sant Google no hi he pogut trobar gaire cosa, la <a href="http://www.myspace.com/miguelpinomarfil">seva pàgina</a> al myspace (que ja és prou) i diversos vídeos al Youtube. Un d'ells aquest que us deixo aquí. No tinc paraules, senzillament. És boníssim, i aquí us heu d'imaginar la meva cara bocabadada buscant més adjectius que no resultin massa simplistes.<br />
<br />
<object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/_qzBsWEzctg&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/_qzBsWEzctg&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br />
<br />
<br />
Us deixo a més a més un altre vídeo que tot just acabo de trobar i que trobo molt divertit:<br />
<br />
<object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FtCvsqO0nzQ&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/FtCvsqO0nzQ&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br />
<br />
Salut!Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-78755656693267076482009-03-06T16:52:00.001+01:002010-10-22T16:50:18.277+01:00my little girl...- Mama, jo vull ser una nena normal...<br />
<br />
<object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Q1HRfy4xxko&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/Q1HRfy4xxko&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2033304976056058621.post-17346601848794798822009-03-02T00:27:00.006+01:002010-10-22T16:50:56.598+01:00Adéu Rubianes<center><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=e06ad69" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></center><br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/Sasc_a8hyoI/AAAAAAAAD_A/hkuD6qdzq-c/s1600-h/sinpalabrasvillarroel08.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5308368461676792450" src="http://4.bp.blogspot.com/_ZbWH3cH_AZ0/Sasc_a8hyoI/AAAAAAAAD_A/hkuD6qdzq-c/s400/sinpalabrasvillarroel08.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 396px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.com7