dissabte, 7 d’abril de 2007

pel·lícules i objectes no identificats

Avui he anat a veure la pel·lícula "Tristram Shandy. A cock and a bull story". N'he sortit decebuda, n'esperava més. És el que passa quan et recomanen molt una cosa, no es compleixen mai les expectatives. La història era bona, però poc aprofitada. És la impressió amb la que he sortit, com si haguessin acabat la pel·lícula a corre-cuita. El millor ha estat el principi i el final. En l'endemig un parell de trossos bons, l'origen del nom del personatge i un ego malferit, el dubte de qui és el protagonista, materialitzat per l'alçada del taló d'unes sabates. Al final, uns ulls esbatanats (els meus) i una boca mig badada de sorpresa, això es tot?

La visita al cinema ha confirmat la meva teoria (una de tantes que tinc i que no publicaré mai al science): hi ha qui al cinema hi va tant predisposat a veure una comèdia que no esperen a la primera escena per posar-se a riure. Una cosa que sempre em sorprèn però que tard o d'hora acabaré acceptant.

A l'arribar a casa, hores més tard, he entrat a la cuina i hi he trobat un objecte no identificat. Una mena de tub de pomada, de color blau fosc amb detalls vermells. Està clar que he arribat una mica espessa, perquè no he tingut gaires ganes d'esbrinar què era aquest producte, he llegit per sobre: "mix synt 2T". Ni idea. Una mica amunt: smokeless. Val, no sé què és, però la cuina no és el lloc adequat. L'aparto a un racó. Continua estant a la cuina, però ja no ocupa un primer pla i no em molesta. Remeno la nevera, agafo la llet, n'omplo una tassa, cacau i cap dins.

Ara sí, ara agafo el tub i llegeixo la descripció del producte: "lubricante de base sintética..."

No penso dir què m'ha passat pel pensament en llegir això. Cal entendre-ho, feia no gaire estona estava en un bar, xerrant amb les amigues i ja se sap, que si divendres, que si jiji-jaja, gintonic, mojito, que bo que està el cambrer...

Segueixo llegint: "...para motores de dos tiempos." Val, no cal continuar, misteri resolt. Trec el tub de la cuina i el deixo a qualsevol lloc del menjador. Lloc inadequat també, però... que n'hi ha cap?

Abandono el tub a la seva sort i entro a l'habitació. Internet. Busco pàgines sobre Trishtram Shandy, amb h, error? No pas, a la versió original és així com es diu el personatge. Només en trobo set. Curiós. Res d'important, però em serveix per anar a petar a l'espai dels Goldfrapp, ohh la la m'encanta.

Després se m'acut de buscar per "Tristam Shandy" i ara sí que en trobo, de pàgines: 101.000 aproximadament segons el google. Sort que no ho vaig fer abans d'anar-la a veure...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Què t'anava a dir...