dimecres, 24 d’octubre de 2007

Hiperrealitat

He tingut ocasió de visitar un bloc en què el seu propietari (o propietària) feia una pregunta molt interessant. Mostrava una imatge d'un cafè i un dònut i tot seguit avisava que allò no era pas una fotografia sinó un quadre i es preguntava si aquest art hiperrealista que consisteix a reproduir la realitat de manera exacta com si fos una fotografia aporta res a l'art. Jo vaig deixar un comentari en què deia que crec que sí que hi aporta. No el reproduiré aquí, però vaig visitar la pàgina on hi havia penjada la fotografia i on hi ha, també, un vídeo-documental sobre la manera de treballar d'un d'aquests artistes, Robert Bechtle. Una de les imatges m'ha acabat portant a la pàgina de Ron Mueck, que va ser notícia fa un temps per una exposició d'escultures gegantines que reproduïen amb exactitud el cos humà en diferents situacions. Al dia següent al del meu comentari un altre navegant va deixar un link a la web d'un altre artista que també fa art hiperrealista, César Galicia. Tot plegat m'ha donat una visió d'aquest fenomen artístic força heterogènia i em provoca de fer-me encara més preguntes:

1. Repeteixo la pregunta d'aquell bloc: Aporta res a l'art, l'hiperrealisme?
2. És art utilitzar una fotografia, no pas com a model o inspiració sinó com a suport de l'obra d'art?
3. Què és més art, reproduir una imatge exactament, mil·limètricament exacta o utilitzar-la com a base de treball però deixant un petit marge a la imaginació?

Són preguntes que em faig que potser algú altre podria formular millor. Per a mi, com ja vaig dir en aquell bloc, sí que hi aporta. Aporta sorpresa, innovació. És cert que saber que alguns d'aquests quadres han estat pintats sobre la projecció d'una fotografia m'ha fet treure'ls mèrit, però després he pensat que no és un recurs utilitzat en tot el procés de creació, sinó només en l'inici, en l'esbós... I també he pensat que de sempre els artistes han utilitzat mecanismes de suport per pintar. Fins i tot instruments curiosos, com escombres en lloc de pinzells... li treu mèrit a l'obra, això?

En última instància, crec que l'art no se'l pot jutjar, només pot agradar o no agradar i allò que fa que ens produeixi plaer la contemplació d'una obra és quelcom molt complex i difícil de definir. Així que podríem dir que la pregunta de si aporta res o no, aquest tipus de creacions, és una pregunta de resposta zero... o bé de resposta llarga... molt llarga...

3 comentaris:

  1. Primero decir que me ha costado pero he logrado ententer casi todo lo que has escrito jajajaja

    Y segundo si que impresiona ese cuadro. Tiene mucho mérito, como ha sido capaz de plasmar la realidad tan real? a mi me inquieta tambien... :s

    Y por último (es que voy por partes si no me pierdo jajaja)también opino que el arte no se puede juzgar, te puede gustar más o menos, pero ha salido de la mente creativa de una persona y nada más por eso tiene su valor... y dibujar de una forma tan real es mucho más costoso que pintar de una forma mas subjetiva... o al menos es lo que pienso yo :)

    ResponElimina
  2. Hola nono gracias por tu comentario, jeje. La verdad es que cuando ya estaba escrito y tirado ahi fuera me dije "Dios que has hecho??" xDDD Pero es que de vez en cuando la neurona que tengo se gasta pensando y si no lo escribo... no duermo xDDD

    Encantada de tenerte como lectora. Si quieres leer el bloc en castellano he puesto un enlace a un traductor bastante buenillo. De vez en cuando leo la pagina traducida para echarme unas risas porque sale cada cosa... xDD

    Un saludo y espero que no sea la ultima vez que nos vemos por aqui :)

    ResponElimina
  3. No importa que me vas a contar a mi de neuronas gastadas ¬¬

    Y pá que quiero el traductor me gusta mas leerlo en catalán es como un reto... si fuera inglés de cabeza lo usaría jajajaja

    Un saludo pa ti tb

    ResponElimina

Què t'anava a dir...