Estic llegint El asombroso viaje de Pomponio Flato, de l'Eduardo Mendoza. Trobo que és una novel·la molt bona, té un sentit de l'humor molt fi, no pas d'aquell que arrenca riallades sorolloses seguides de silencis intermitens, sinó d'aquell que arrenca somriures, a cada mot i a cada frase. Només cal llegir les tres primeres línies per saber que t'agradarà. No havia llegit mai res d'Eduardo Mendoza, però m'havien recomanat molt i molt La aventura del tocador de señoras i qualsevol dia d'aquests potser me'l llegiré. Això sí, és una llàstima que no sigui possible llegir-li cap novel·la en català, si un anglès podrà llegir-lo en la seva llengua d'aquí a poc temps, per què no he de poder-lo llegir jo en la meva, que és, a més, també la seva? :(
Si busqueu informació per internet probablement podreu llegir els dos primers capítols de la novel·la. Però jo prefereixo deixar-us l'enllaç a l'entrada que li dediquen al blog Samfaina d'Arts. La majoria de les pàgines que he trobat reprodueixen el que diu la contraportada del llibre però en aquest blog, almenys, n'han fet una bona ressenya.
Abans de llegir "El tocador de señoras" et recomano "El misterio de la Cripta embrujada" i "El laberinto de las aceitunas", que formen triologia i van abans que "El tocador". També et recomano "encarecidament" "Sin noticias de Gurb".
ResponEliminaPer cert: Crec que discrepo amb tu. Si en Mendoza va triat el castellà per escriure els seus llibres, el castellà és la millor llengua amb la que pots llegir-lo. Estic absolutament en contra de les traduccions castellà-català, a no ser que la traducció sigui del propi autor (crec que "La ciudad de los prodigios" se la va traduir ell mateix).
Si sabessis rus a la perfecció, se t'acudiria llegir Tolstoi traduït? O què en pensaries, d'algú nascut a Vallbona de les Monges que es comprés els llibres de la Rodoreda traduïts al castellà? ;-)
Per a mi les traduccions si estan ben fetes són tan addients com l'original. Ja sé que com l'original no hi ha res, però penso en la nostra literatura, la catalana. Una literatura sana i forta és aquella en la que es pot llegir qualsevol cosa en català. Si llegim autors russos en català, hauríem de poder llegir també autors castellans en català. Amb l'excusa que sabem les dues llengües a la perfecció estem amputant la nostra literatura d'un conjunt d'autors que potser podrien crear escola entre els escriptors catalans. Anem molt mancats de gèneres i sobretot d'hàbits de lectura. Una bona traducció d'aquest llibre i de qualsevol llibre del Mendoza què pot arribar a representar per a un escriptor novell que necessita models, vocabulari, recursos. La literatura està feta d'imitadors. A banda que, què carai, tinc dret a llegir Mendoza en català ;)
ResponEliminaUfff, això dóna per un debat molt llarg eh?
ResponEliminaDona a mi no em fa res debatre-ho, estic bastant convençuda del que dic. A part d'això, sempre he envejat aquells blogs en què cada post té una tirallonga interminable de comentaris, jeje. Potser seria l'oportunitat que aquest blog meu s'hi assemblés :P Això sí, l'ideal serà si hi participa més gent (aviam si s'anima algú...) ;)
ResponEliminaJo també n'estic molt convençuda, del que et dic, o sigui que, tot i respectant la teva opinió al màxim, millor ho deixem aquí, jejeje :-)
ResponEliminaEm sembla que el secret perquè et deixin molts comentaris és fer tu també comentaris por ai.