Correctors: una espècie en perill d'extinció

Avui en una conversa informal amb una persona que treballa a un diari de prou tirada he sabut que no hi tenen corrector humà. Puntualitzo això d'humà, perquè sí que fan servir un corrector informàtic (el corrector del Word, per entendre'ns). M'ha dit que a un altre diari també de molta tirada tampoc n'hi tenen. De fet no m'ha descobert res de nou, només ha confirmat el que ja m'imaginava. Si ets d'aquelles persones que no poden esmorzar sense llegir-se els dos o tres diaris que hi ha a la barra del cafè ja deus haver notat que hi ha moltes errades repartides per tots els articles. No hi ha errades d'aquelles tan garrafals de paraules amb ve baixa en lloc de be, ni de supressió de les hacs (que aquestes sí que les detecta un corrector), però sí la manca d'alguns accents diacrítics i conjuncions sobretot (aquestes un corrector informàtic no les detecta, ho ha de fer una persona). Una frase com la que diré ara el corrector del Word te la dóna com a correcta:

"la noia dona una ultima mirada las portes i comprova estiguin be tancades per que no sobrin de cop amb el vent"

Abans hi havia correctors que es llegien tot el diari, sencer, i corregien totes les errades d'ortografia, lèxic i sintaxi. Ara aquesta frase si la corregeix algú serà l'editor, que no és corrector. Tot sigui per l'estalvi de... temps? diners?

Després de saber que diaris de molta tirada prescindeixen d'aquesta figura, ja no m'estranya aquell dia que vaig anar a comprar un aparell i que tenia el manual d'instruccions (un llibret molt petit) en català i castellà. A la meva alegria inicial per trobar el manual en català s'hi va afegir la sorpresa quan vaig llegir aquesta frase: "menú de pantalla en angonals". Quan vaig llegir la versió en castellà vaig entendre el per què: "menú en ingles". La versió catalana era una traducció literal... evidentment ningú va llegir el manual abans d'imprimir-lo... o sí?