Quan era una cria tenia una simpatia especial per la Barbara Carrera. Fa molt de temps que no se sap res d'ella, així que avui m'he dedicat a esbrinar que se n'ha fet. A priori, sense buscar encara informació a la xarxa, el que puc dir és que la seva carrera ha sigut, com la de molts actors consagrats en el seu moment, una davallada cap a pel·lícules de poca qualitat. Però sovint t'enduus sorpreses, com em va passar amb el Patrick Swayze, que em pensava que devia estar vivint modestament en qualsevol barri de Holywood i resulta que té una fortuna que no està malament.
En el cas de la Barbara Carrera no conec si és rica o no, però encara cueja per les catifes vermelles, qualsevol dia la veurem en un episodi d'una d'aquestes series americanes que reciclen actors que ja no donen per pantalla gran. La Barbara, pel que fa a la seva carrera cinematogràfica no es pot queixar. Ha fet de tot. Fins i tot va guanyar dos globus d'or, una a un western titulat The Master Gunfighter, del 1975, que no sé si es va arribar a projectar aquí i que per molt globus que rebés no va servir perquè els actors que hi van treballar es fessin coneguts, tret d'ella. L'altre globus el va guanyar com a "noia Bond" a la pel·lícula del 1983 Never say never again (ja sabem com es va titular en castellà, en català no sé si l'han arribat a fer mai). Precisament va ser a través d'aquesta pel·lícula que em vaig quedar amb la seva cara i amb el seu nom i no sé per què, però el cas és que cada cop que sortia a la tele em tenia a mi enganxada a la pantalla com una paparra. Tenia un no sé què que m'agradava, la seva mirada, potser, que sempre em va semblar una mica trista. O potser que era morena i guapa i li tocava fer de dolenta, quan en aquell moment semblava que les bones havien de ser rosses oxigenades.
La Barbara Carrera va néixer a Bluefields, Nicaragua i abans de ser actriu era model. Va començar la seva carrera al 1970 quan tenia 25 anys, fent justament de model. No va arrencar fort, va trigar cinc anys a fer la següent pel·lícula, The master Gunfighter. Embryo, amb el Rock Hudson, va ser la tercera. En aquella ocasió interpretava una mena de monstre de Frankenstein femení, i, és clar, era la dolenta de la pel·lícula. En els anys següents va treballar en diverses pel·lícules, a banda de la de l'agent 007, i també a la televisió. Recordeu la sèrie Dallas? Ella era Angelica Nero, que feia, sí sí, de dolenta. D'assassina per ser més exactes.
Bé el cas és que va anar treballant de manera continuada ara en cinema, ara en televisió, participant en episodis solts, i fins i tot va fer una pel·lícula eròtica al 94 titulada Night of the archer. Mentrestant va casar-se tres vegades i es va divorciar totes tres, cosa que la va fer una habitual de les revistes del cor d'aquella banda de l'Atlàntic. Al 2004 va ser l'últim cop que va treballar d'actriu, va ser a la sèrie Jutjant l'Amy, on hi va sortir en dos capítols. Però no tot el que ha fet és cinema. Pel que es veu és també pintora i al 2002 va tenir exposades obres seves al Hollywood Entertainment Museum.
Com a curiositat, va passar part de la seva juventut en una escola- convent de Memphis. Ja ho dic jo, que això d'estudiar amb les monjes és molt perniciós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Què t'anava a dir...