Sissi. La princeseta tràgica (Romy Schneider)

Enceto una sèrie de traduccions d'uns textos de Terenci Moix sobre grans mites del cinema. Al 1990 el Círculo de Lectores va editar un almanac dedicat a 12 mites del cinema. Cada mes era il·lustrat per un aiguafort de l'actor o actriu amb una breu explicació de Terenci Moix. Ara he decidit traduir aquests textos al català. Sissi. La princeseta tràgica n'és la primera entrada.

Filmografia rosa de Romy:

Abans de la seva evolució, Romy Schneider va interpretar en tres ocasions el personatge d'Isabel de Baviera, Sissi, Sissi Emperadriu i El destí de Sissi. Quinze anys després, Visconti la escolliria per a interpretar-la un altre cop, amb un caire més ombrívol a Ludwig (Lluís II de Baviera). Entre els títols del període rosa de Romy hi ha: Els anys joves d'una reina (Victòria d'Anglaterra), La fornera i l'emperador, Somnis de Circ, Robinson, Katia i Christine (en castellà Amoríos), amb Alain Delon.

Romy Schneider va conèixer una popularitat immensa als anys 50, gràcies a un títol i a un nom: Sissi, la princesa bàvara, els amors de la qual amb el jove emperador d'Àustria Francesc Josep van servir de base a una trilogia ensucrada que pretenia prendre's la Història a la manera d'un conte de fades. La trilogia es va completar amb altres títols de caire semblant en els quals una adolescent Romy Schneider es presentava com la culminació del dinamisme, la simpatia i una certa inevitable cursileria convenientment rimada amb valsos de Viena.

Romy va tenir el bon gust de canviar d'estil en el moment oportú. Dos grans personatges de l'elit europea, Coco Chanel i Luchino Visconti, es van encarregar de remodelar-la. La càndida princeseta de les comèdies rosades va quedar així convertida en una dona de món, elegant, sofisticada i capaç d'empreses més importants. Com a tribut a la seva nova personalitat, Visconti li va consagrar el millor episodi del film Boccaccio 70: Romy era una comtessa que per conservar l'amor del seu marit es veu obligada a actuar com una prostituta. No es podia demanar un canvi més radical en la carrera d'una actriu. El cinema francès va fer la resta: convertida en favorita dels nous realitzadors, va donar el millor de la seva maduresa en títols adults que van confirmar la seva categoria. Molt sovint va declarar que en els darrers anys havia après a considerar França com la seva veritable pàtria. Però ni l'afecte del públic gal ni els seus èxits professionals van servir per consolar-la de la mort del seu fill i d'un seguit de drames sentimentals que havien acabat en una intensa soledat interior. Igual que el personatge d'Isabel de Baviera, la seva vida va començar entre somriures per acabar en la tragèdia. I un dia el món va escoltar amb horror la més inesperada de les notícies: la riallera Sissi s'havia llevat la vida.

Va ser el seu un conte de fades que es va tenyir de dol.

Terenci Moix