Fanny Hill de John Cleland

Diuen que aquesta novel·la és un clàssic de la literatura eròtica. No ho sé. Només sé que va ser la primera novel·la eròtica que vaig llegir. Tenia dinou anys. Dir que em va agradar és molt simple, però és així. No vull dir que m'entusiasmés, se'm va fer una mica pesada la trama, massa relacions lèsbiques, pel meu gust... Però em va agradar la manera de descriure el cos femení, sense estridències, d'una manera delicada. Amb molts eufemismes, això sí, tants que de fet era la meva imaginació que donava contingut sexual a les escenes. Però de fet d'això es tracta, no? Allò que diferencia erotisme de pornografia és que aquesta darrera no dóna lloc a la imaginació.


Com dic vaig llegir la novel·la als dinou anys i en aquell moment jo encara no havia caigut de la figuera, com diria el meu germà (de fet el meu germà diria que encara no n'he caigut). Era, i potser encara sóc, massa ingènua en comparació a les altres dones de la meva edat, per això em va anar bé que l'estil d'escriptura fos tan eufemístic. De fet, després d'acabar de llegir el llibre vaig voler provar un altre text. Es tractava d'una novel·la eròtica escrita durant l'època victoriana. Es titulava La ostra. Tractava de les aventures sexuals d'una colla de nois i noies. N'hi havia per a tots els gustos: relacions lèsbiques, orgies, sexe entre professora i alumnes, entre un capellà i una feligresa... El contrast entre una novel·la i l'altra em va semblar abismal. Si Fanny Hill era delicadesa i eufemisme, La ostra era grolleria i descripcions mancades de lírica. Això si, s'anomenava al pa pa i al vi vi. Es deien les coses pel seu nom. El contrast va ser tal que al principi de llegir la novel·la més aviat em repugnava, però després em vaig acostumar i vaig acabar llegint-la com si estigués mirant pornografia, vaig oblidar la idea de buscar-li cap mena de lirisme i de poètica.

Hi havia dues coses, però, en què totes dues novel·les coincidien. Una, la més important, per a mi, és que donaven una visió de les relacions sexuals entre home i dona (o entre dona i dona, és clar) d'optimisme i alegria. Això no sempre és habitual, més d'un cop es relaciona sexe amb conflicte, la passió amb el dolor, gairebé com si sentir passió fos alhora autodestruir-se. Aquí, en aquestes dues novel·les, el sexe és un joc, no plantegen judicis morals ni càstigs. Si mai heu llegit una novel·la del Marquès de Sade veureu que el pessimisme i el dolor ho impregnen tot. Justine ou les maleurs de la vertu (el títol és força transparent) va aconseguir, quan la vaig llegir, que en lloc de compadir la pobra Justine l'acabés odiant.

L'altre aspecte en què coincideixen és que la visió del sexe és netament masculina. A Fanny Hill la protagonista- narradora és una dona, però el punt de vista és masculí cent per cent. Ara quedaré molt prosaica potser, però diguem que en les escenes eròtiques els homes anaven directament "per feina", escenes que, estic segura, si fossin escrites per una dona hauria donat més importància a les sensacions, al tacte, a l'olor, al sabor inclús. En el cas de La ostra, francament, el llenguatge utilitzat no crec pas que l'hagués emprat una dona. Un altre fet que crec que denota clarament un punt de vista masculí és el fet de mostrar tantes escenes lèsbiques i la mania, sobretot en aquesta darrera novel·la, de comparar el clítoris amb un "petit penis". És clar que vosaltres deveu pensar que això del punt de vista masculí és obvi, perquè en aquell moment de dones escriptores ben poques n'hi havia i segurament cap ni una hauria gosat d'escriure novel·la eròtica. Teniu raó, però això no treu que un escriptor, quan escull parlar del plaer que experimenta una dona o, com en el cas de John Cleland, escull una protagonista femenina, ha d'intentar acostar-se al màxim a la manera de sentir d'una dona. No mostrar només la part externa, els critets i els gemecs.

Una curiositat, per acabar. Quan vaig llegir l'apunt biogràfic de l'autor de Fanny Hill vaig pensar que era un home avançat al seu temps, de fet va tenir la sort de rebre la protecció d'un personatge important de la noblesa britànica, ja què la publicació d'aquesta novel·la va provocar un gran escàndol en el seu moment (ens trobem al 1750) i va dur-lo a heure-se-les amb un tribunal de justícia. Gràcies a la protecció d'aquest noble no va ser condemnat. Però en el fons no deixava de ser un home de la seva època i de la seva societat puritana: un dels episodis de la novel·la explica com un dels personatges descobreix dos homes fent sexe i en veure-ho va de seguida a buscar l'autoritat per denunciar-los. Em va sorprendre aquest esment a una relació homosexual, se l'hauria pogut estalviar. Se m'acut que potser buscava guanyar-se una mica de simpatia del lector, com dient: sóc depravat però tinc un límit i en aquest cas jo també actuaria com un "bon ciutadà".

Si esteu interessats en narrativa eròtica, potser us pot interessar de llegir aquest text, és el pròleg a un recull de contes eròtics escrits per diversos escriptors coneguts. El pròleg és de l'Enric Sòria.