dimarts, 6 de gener de 2009

El que fa un :)


No sé si us heu fixat però cada vegada ens comuniquem més per escrit. Ja no escrivim només cartes d'amor, de comiat, postals, felicitacions i notetes diverses en un post-it. Ara també som cortesos ( :-) ) riem ( :D ), plorem ( :_( ), mostrem escepticisme (¬_¬), ens emprenyem de valent ( :@ ), fem un silenci eloqüent (...). Probablement a algú se li haurà escapat un :) a la noteta que li ha deixat al company o la companya, sobre la pantalla de l'ordinador o enganxat a la porta de la nevera, per recordar-li que aquell dia li toca baixar a ell o ella la bossa de les escombraries. Traduïm en signes gràfics allò que sempre han sigut gestos, somriures, entonació i mirades. Tot un seguit de coses que abans per escrit s'expressaven amb frases més o menys elaborades.

No sé per a vosaltres, però per a mi aquestes marques no verbals, aquests signes gràfics, són imprescindibles. Ara mateix acabo de deixar un comentari en un blog, un comentari curt, informal, sense transcendència, però quan ja estava penjat m'he adonat que no havia posat ni una sola d'aquestes marques. Mentre l'escrivia tenia un somriure ballant-me als llavis i volia dir-li al blogaire en qüestió de manera indirecta que era (que és) un crack i de passada volia desitjar-li de tot cor i alegrement un bon dia de reis. Un cop penjat no li he deixat ni un somriure, ni una simple exclamació. I rellegint el meu comentari de cop i volta m'ha semblat seriós, molt seriós, i un punt amarg. He estat dubtant, li deixava un comentari aclaratori del meu to? Li deixava un segon comentari enginyós que rebaixés el to seriós del primer comentari? M'he sentit força ridícula rumiant sobre aquest assumpte perquè, després de tot, potser només és cosa meva i l'altra persona no farà tantes interpretacions... així que ho he deixat córrer.

...

Però ja veieu que he hagut d'escriure aquest post per desfogar-me. :-/

Bon dia de Reis

(ai, no! Bon dia de Reis!!)

3 comentaris:

  1. Bona, Aida. A mi això també em passa sovint. M'he acostumat tant a utilitzar els smileys que si escric un text sense ells em sembla fred. Però també si n'abuso em sento infantil. Quin dilema! I si algun dia passen a formar part del diccionari?

    Espero que els Reis l'encertin.

    ResponElimina
  2. aquests signes sovint ajuden molt a transmetre l'autèntica intenció de l'autor. No cal oblidar que en le snostres converses són tan importants l'entonocaió i els gestos com les paraules.

    ResponElimina
  3. Et sorprendria la quantitat de malentesos i discusions que he patit per culpa de la rigidesa del llenguatge escrit.

    ResponElimina

Què t'anava a dir...