Tinc una notícia en primícia que no sé, de fet, si sortirà a cap diari demà: l'Ajuntament de l'Hospitalet ha patit un incendi aquest vespre, entre les vuit i un quart i mig de nou. L'incendi, pel que he pogut saber, s'ha produït a la part del darrere de l'ajuntament, a unes oficines, i si he de jutjar pel fum i la pudor de la cosa... no ha estat un incendi d'allò gaire important. Això sí, al lloc s'hi han presentat fins a quatre camions de bombers, dues ambulàncies i mitja dotzena de cotxes dels Mossos d'Esquadra.
Però més que la notícia en si, el que m'ha fet escriure aquesta entrada avui ha sigut la reacció de la gent que hi havia al carrer quan ha començat l'espectacle. De primer, és clar, la curiositat, "qué ha pasado?" Després, directament, la sentència "la de cosas que deben querer quemar de ahi dentro..." "eso eso, que se quemen todas las contribuciones que asi no las tenemos que pagar"...
Sobretot sobretot, la gent estava interessada per la salut de l'alcalde: "la gente normal que no le pase nada, pero ese ya se puede quemar", "no le pasara nada a ese tío, no..." Per fi sento algú que sembla sincerament amoïnat per l'alcalde "El alcalde estaba dentro?" Li responen "no, ya se debe haber ido", "joer..." diu ell...
Aquesta estona allà davant de l'ajuntament, amb un munt de gent mirant-s'ho desde la plaça, asseguts als bancs i xerrant distesament, ha sigut més il·lustrativa que totes les enquestes que pugui fer l'Ajuntament per conèixer el grau de satisfacció del ciutadà. Mama, jo no vull ser alcalde...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Què t'anava a dir...