Per fi la iaia torna a tenir caspa!

Feia uns quants dies que estava com neguitosa, trobava a faltar quelcom en la meva vida, estava desorientada i perduda, em mossegava les ungles, donava copets a terra amb el taló de la sabata, m'emprenyava amb facilitat, estava absent, no podia concentrar-me. En definitiva, tenia la síndrome d'abstinència!! Sí, com ho sentiu!, perdó, vull dir com ho llegiu! Em posava davant la pantalla, clicava l'adreça http://laiaiatecaspa.bloc.cat i allà em quedava,davant una plana en blanc i a baix un cartellet que posava "waiting for laiaiatecaspa..." Era desesperant.

I és que senyores i senyors, una servidora és addicta, repeteixo, addicta al blog del senyor Zinc. I el seu blog a bloc.cat feia dies, massa dies, que es trobava en estat vegetatiu. De fet fins ahir només podia accedir-hi a través de la còpia en memòria del google.

Però per fi tot ha tornat a la normalitat. Primer perquè el blog ja torna a ser operatiu (per quant de temps... és un misteri), i segon perquè el senyor Zinc ha decidit fer el traspàs a blogger i ja forma part d'aquesta tribu.

I és que gràcies al senyor Zinc he assistit a la retransmissió d'una arrel quadrada, he sapigut què és Catalunya des de diverses perspectivesi m'he iniciat en l'adoració de la Núria Feliu . El senyor Zinc ha aconseguit que la Marina Rossel em fes por i m'ha ofert una versió heterodoxa i moderna del conte de la Ventafocs. En resum, ha aconseguit que sigui constant en una cosa, en visitar el seu blog.

Benvingut a la tribu aquesta dels bloggers, senyor Zinc, posi's còmodu