Avui fa un any que vaig començar a escriure aquest blog i encara hi sóc. Han sigut més de 1500 visites, dos o tres lectors fidels (gràcies), una meme que no ha prosperat i una enquesta amb un rècord de participació (:P).
La veritat és que no donava gaire per aquest blog quan el vaig començar. Un dels meus defectes, o potser el defecte més gros, és que no sóc una persona constant en res i aquest tenia tots els números per convertir-se en un blog abandonat i mort de riure en un racó d'internet. Així que la primera sorpresa d'aquest any de funcionament sóc jo. He fet un repàs als mesos passats i he vist que he escrit tots els mesos excepte el juny, que recordo que va ser un mes una mica estrany, amb l'ànim per terra i estressat. Si ens posem en plan estadístics, es pot dir que fins ara la mitjana d'entrades és de 4.5 entrades cada més, aproximadament una entrada per setmana. No està malament. Pel que fa als temes, crec que puc definir el blog com "eclèctic". Hi ha de tot, no hi ha una línia coherent, tant puc haver dedicat una entrada a la Jessica Fletcher com haver deixat un poema mig manllevat o haver considerat que una performance frike de La patata de la trinca us havia de fer petar de riure.
Com algú diria, com zóc!?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Què t'anava a dir...