divendres, 6 de febrer de 2009

Moments de desconnexió

Que algú t'inciti a engegar el televisor per veure un concert de Shakira per la 2 mentre remenes per Internet distretament, pot tenir les seves conseqüències. Pot ser que en acabar el concert tu no et molestis a tornar a tancar el televisor i que vagin fent coses que omplen de soroll l'espai mentre tu continues centrada a remenar distretament per Internet. Així com flaixos t'arriben veus, música, notícies, més música... i de cop i volta la veu alegre d'una noieta encisadora omple l'espai amb la seva música. Són cançons relaxants, íntimes, ni lentes ni gaire mogudes, t'acompanyen dolçament mentre vas fent la teva. La pantalla blanca ja no existeix, la noia està sola sobre l'escenari amb la seva guitarra i mira el públic amb un somriure còmplice. Porta un vestit estiuenc d'un color marró, et sembla, amb la faldilla una mica acampanada, el cabell solt i llarg amb un serrell que li dóna un aire lleugerament infantil. Va desgranant les cançons amb una veu especial, com de sirena i ja et té atrapada. Busques en els records més recents, de fa uns minuts, quin ha estat el nom que ha pronunciat aquella veu a la qual no havies fet cap cas, Russian noséquè... Russian girl...?

No, Russian Red.

4 comentaris:

  1. cada vegada més gent em parla d'aquesta noia. Interessant

    ResponElimina
  2. per culpa teva no home, més aviat gràcies a tu ;)

    ResponElimina
  3. Russian red, sí. Jo abans la tenia de banda sonora al blog :-)

    ResponElimina

Què t'anava a dir...