clons, imitadors, essències, romanços.

A El Club (TV3) es va presentar en societat un personatge anomenat Reugenio. Venia apadrinat pel fill de l'Eugeni i el va presentar d'una manera curiosa: el tal Reugenio no és un imitador, és... el nou Eugenio! O el que ve a ser més o menys el mateix, el seu clon. Vaig contemplar l'entrevista amb una cella aixecada, tota jo excepticisme, i no en vaig sortir decebuda. Aquest és un imitador més i personalment no el vaig trobar gaire bo. Parlava més ràpid que l'Eugeni i era més expressiu, l'Eugeni la màxima expressivitat que tenia era aixecar una cella. Per altra banda l'Eugeni aixecava la veu al principi quan deia el "saben aquel que diu" i només una mica. I després al final de l'acudit, quan deia l'ultima frase que era la que feia gràcia. Aquest cridava a tot hora. S'ha de polir si vol ser un bon imitador de l'Eugenio. Però un nou Eugenio... "como que nor".

Per altra banda, em va deixar rumiant allò de "recuperar l'essència" de l'Eugènio. Per començar, quan un personatge ja és mort, es millor deixar-lo a la tomba. Això de recuperar l'essència, ja em direu què vol dir. Vol dir que actualment no hi ha bons humoristes? Que no hi ha humoristes que facin petar de riure mentre ells mantenen una faç petrificada? Cada època té el seu humor. Serà molt difícil que un humorista com l'Eugènio torni a tenir èxit si no és, justament, fent imitacions de l'Eugenio. De la mateixa manera que serà molt difícil que tonri a haver-hi un humorista com en Capri o en Gila. No pas perquè ara no siguin bons, sinó perquè l'humor actual ha canviat. Actualment l'humor es fa amb monòlegs i amb imitacions. D'aquí a un temps algú trobarà una nova manera de fer humor i marcarà una nova època.