diumenge, 7 d’octubre del 2007

Tic Tac...

M'he fixat que hi ha molts bloggers obsessionats pel temps. Vaja, això crec, perquè tenen un rellotge penjat a un costat ben visible del seu blog. Una servidora ha estat molts anys sense portar rellotge i ara recentment me'n vaig comprar un, vaig pensar que ja tocava. L'única diferència entre l'abans i l'ara és que ara sé exactament quants minuts he fet tard a classe. Encara una altra, la frase terrorífica que senten els meus alumnes de català: "encara queden cinc minuts, anem a corregir l'exercici següent", mira si n'és de fàcil de dir-los "pleguem per avui"...

La tentació de penjar-ne un jo també és molt gran, però he reflexionat una mica i he pensat que és una bajanada, fixeu-vos que l'hora que marca és exactament l'hora que marca l'ordinador a través del qual estem mirant la pàgina en qüestió... si aquest ordinador es troba a la UB us podeu trobar que marqui les 12 del migdia quan són les 3 de la tarda. I si l'hora és la correcta... per què posar un rellotge quan ja pots mirar el de l'ordinador... Això em recorda un acudit de fa molts anys: en una estació de tren hi ha dos rellotges de paret amb una hora diferent a cadascun. Un viatger amb poca feina li pregunta al cap d'estació per què té dos rellotges amb l'hora diferent i el cap d'estació li respon "per què tenir-ne dos si han de marcar la mateixa hora?"

Sigui com sigui, vull avisar-vos, estimats lectors soferts del meu blog (que hi ha algú?), que no penso posar-hi cap rellotge permanent, us recomano que poseu el vostre rellotge a l'hora per evitar-vos disgustos. Si el que us agrada és veure com passa el temps us recomano que visiteu aquest vídeo del youtube o millor encara, mireu aquest vídeo...



Ara si el que us agrada és mirar rellotges...

4 comentaris:

  1. I per molts anys ;) Gràcies per la paciencia :P

    ResponElimina
  2. Molt bo. De fet, tant que ens fixem en el temps per, al final, acabar queixant-nos de que ens en faria falta més.

    Ehem... perdó, és la primera vegada que escric aquí, potser que em presenti una mica...

    He arribat al teu bloc des de l'enllaç dels Regnes. Sóc en Sanç de Viladoms, l'alcalde de Vic. Bé, en la vida real ja estaria bé ser l'alcalde i apujar-se el sou amb l'excusa d'ajudar els ciutadans, de moment només m'he de conformar sent un noi amb certes inquietuds filosòfic-socials que intenta trobar un lloc en aquest món que li ha tocat viure.

    També he d'afegir que m'ha cridat l'atenció el projecte germà d'aquest bloc, d'escriure contes mitjançant els comentaris que la gent hi deixa. Bàsicament és una idea que vaig tenir fa poc, i que m'alegro de saber que no sóc l'únic a qui se li va acudir.

    Bé doncs, gràcies per llegir la meva tediosa i generalment massa carregada redacció, i m'aniré passant per aquí amb regularitat. Salut!

    ResponElimina
  3. Hola David, benvingut, posa't còmode i no te n'estiguis d'expressar les teves reflexions sobre el que passa al voltant nostre.

    salut :)
    Aida

    ResponElimina

Què t'anava a dir...