divendres, 17 de setembre del 2010

Amics i amigues

El diari gratuït Qué! (eh?) té una idea curiosa de quina mena de notícies han d'ocupar la primera plana. Així, avui he pogut veure al metro, de l'altra banda del vagó estant, amb lletres immenses, un titular que deia que aquell que s'enamora perd dos amics. A sota del titular i amb una lletra de mida més normal hi havia un subtítol que deia que, segons un informe, el nombre màxim d'amics que el nostre cervell pot gestionar és de 150. Al meu Facebook tinc 160 amics, o sigui que n'he de treure deu.

Rumiant-hi una mica he vist que la feina d'eliminació no serà gaire complicada, hi ha un parell d'amics amb qui ja no em parlo, un altre que no sé per què li vaig acceptar la sol·licitud en el seu moment, perquè li tinc tírria de sempre (i ell a mi...), una noieta molt simpàtica i agradable, però que cada dia sense falta m'informa del color de les cacones del seu fillet (i això cansa...). Si remeno més encara acabaré trobant els que falten per fer quadrar els números i així podré descansar tranquil·la pensant que el meu cervell ja no petarà.

...

El cas curiós és que de 160 amics del FB... a 145 no els conec de res... :S

6 comentaris:

  1. Ups... això vol dir que el meu lloc al teu feisbuc encara aguanta?

    ResponElimina
  2. de moment si, no et tinc marcat amb cap asterisc jeje. Ara, despenja't una mica i fes-me la gara gara de tant en tant, home... xDDDD

    ResponElimina
  3. Vaya! quanta raó que tens. Anem acceptant amics i més amics i més amics al facebook i alhora de la veritat els pots comptar amb els dits d'una mà.
    Ara acceptes a la veïna estúpida del davant, el primer xicot de la teva cosina, l'amic de l'amic d'aquell amic que et va convidar a unes birres... i així n'ha sumant. Després et trobes a la veïna estúpida del davant i ni et saluda! Mala p.

    ResponElimina
  4. sí, estaria bé que ens analitzés un psicòleg :P, sobretot perquè quan t'adones que no hi fan res, a la teva llista d'amistats... tampoc trobes el moment d'esborrar-los... :PPP Si més no, jo ¬_¬

    ResponElimina
  5. Doncs jo si que vaig acabar fent una bona neteja, al final m'he quedat amb 36. Ha estat molt entretingut! N'hi ha fins i tot que s'han donat compte i han protestat, il·lusos...

    ResponElimina
  6. 36 és un bon número... ara, la feina realment interessant és decidir si respons als que se t'han queixat... i com ;)

    ResponElimina

Què t'anava a dir...