Geòrgia, Ossètia: escala de grisos

Geòrgia ha sigut bombardejada per Rússia. A Madrid i d'altres indrets europeus s'han fet manifestacions contra l'atac rus. A priori jo em situava a favor de Geòrgia i derivava la meva antipatia cap a un país que té les mateixes ínfules de dominar el món que els Estats Units. Però les coses no són mai blanc o negre i aquesta vegada enmig de la confusió general i el soroll de les bombes, les imatges de soldats georgians desmoralitzats i gent plorant han aparegut dues paraules que ja havia sentit, però que no havia interioritzats: Ossètia i independència. Intuint que els russos, aquest cop, no són del tot "els dolents", he hagut de buscar la informació que tots aquests dies he estat obviant perquè, simplement, els conflictes estrangers no m'interessen. Però no m'agrada prendre partit i després descobrir que hi havia aspectes que matisen el conflicte. M'ha ajudat un article a Racó Català del 8 d'agost, i un altre a una web en anglès. Al matí m'he estat llegint el que en diu La Vanguardia i més o menys he apamat el terreny.

La cosa és simple, Geòrgia és un estat independent que té en el seu interior la part escapçada d'un altre país: Ossètia. Ossètia del Nord està integrada a Rússia, mentre que Ossètia del Sud vol separar-se de Geòrgia, unir-se a Ossètia del Nord i integrar-se a Rússia. El conflicte entre Geòrgia i Ossètia és un fet des de 1991, quan es va disoldre la Unió Soviètica i Ossètia es va declarar unida a Ossètia del Nord. A Geòrgia això no va agradar i va començar aleshores una guerra civil. Des de la decada dels 90 Ossètia del Sud és un estat independent, de facto, tot i que no ha estat reconegut com a tal per cap Estat ni cap organisme internacional.

Aquí la cosa es complica quan es fiquen pel mig els "primos de Zumosol" respectius. Geòrgia rep el suport dels Estats Units per conservar la seva unitat, mentre que Ossètia del Sud rep el suport, molt més efectiu, de Rússia. Això em fa pensar que, un cop més, Ossètia i Geòrgia són peces d'escac en una partida entre Rússia i EUA, Ossètia i Geòrgia són el tauler. Massa jocs, quan hi ha vides pel mig. La guerra freda, pel que es veu, encara no ha acabat, només va caure el teló d'acer, però es va canviar per cortinatges de vellut.

Tot i així, no ens enganyem, Ossètia del Sud vol separar-se de Geòrgia i Geòrgia no ho vol permetre... una història ja coneguda, oi?

malament

Se m'ha acudit d'entrar a la web de Catalunya en Miniatura i llegeixo: "Inaugurat el Maig de 1983, CATALUNYA EN MINIATURA és el complex turístic i cultural en miniatura més gran del món i l'únic a Espanya"

nyecc!! Sempre el punt de comparació és amb Espanya, que no existeix Europa? I el món? Com hem de ser independents un dia si anem situant-nos a nosaltres mateixos dintre d'Espanya a la primera de canvi?

Correctors: una espècie en perill d'extinció

Avui en una conversa informal amb una persona que treballa a un diari de prou tirada he sabut que no hi tenen corrector humà. Puntualitzo això d'humà, perquè sí que fan servir un corrector informàtic (el corrector del Word, per entendre'ns). M'ha dit que a un altre diari també de molta tirada tampoc n'hi tenen. De fet no m'ha descobert res de nou, només ha confirmat el que ja m'imaginava. Si ets d'aquelles persones que no poden esmorzar sense llegir-se els dos o tres diaris que hi ha a la barra del cafè ja deus haver notat que hi ha moltes errades repartides per tots els articles. No hi ha errades d'aquelles tan garrafals de paraules amb ve baixa en lloc de be, ni de supressió de les hacs (que aquestes sí que les detecta un corrector), però sí la manca d'alguns accents diacrítics i conjuncions sobretot (aquestes un corrector informàtic no les detecta, ho ha de fer una persona). Una frase com la que diré ara el corrector del Word te la dóna com a correcta:

"la noia dona una ultima mirada las portes i comprova estiguin be tancades per que no sobrin de cop amb el vent"

Abans hi havia correctors que es llegien tot el diari, sencer, i corregien totes les errades d'ortografia, lèxic i sintaxi. Ara aquesta frase si la corregeix algú serà l'editor, que no és corrector. Tot sigui per l'estalvi de... temps? diners?

Després de saber que diaris de molta tirada prescindeixen d'aquesta figura, ja no m'estranya aquell dia que vaig anar a comprar un aparell i que tenia el manual d'instruccions (un llibret molt petit) en català i castellà. A la meva alegria inicial per trobar el manual en català s'hi va afegir la sorpresa quan vaig llegir aquesta frase: "menú de pantalla en angonals". Quan vaig llegir la versió en castellà vaig entendre el per què: "menú en ingles". La versió catalana era una traducció literal... evidentment ningú va llegir el manual abans d'imprimir-lo... o sí?

Franki

Hi havia una vegada un noi que vivia a Terrassa i que li deien Franki. Era un noi normal i corrent i era independentista. L'any 2002, a la festa major de Terrassa, un grup de quatre o cinc persones es van separar de la cercavila i van intentar despenjar la bandera espanyola i la bandera de la UE que penjaven de la façana del consistori. Però no van poder, perquè els mossos d'esquadra van impedir-ho. El Franki no hi era en aquest grup de quatre o cinc persones. És possible que estigués, juntament amb la resta de la gent que participava de la cercavila, cridant als mossos mentre feien baixar els joves. És possible que no cridés, només ho mirés. És possible que cridés amb el clàssic "uuh" o "fora". Sigui com sigui, el cas és que els mossos no van detenir ningú, no van demanar la documentació de ningú, l'incident es va acabar pacíficament, els mossos van marxar a controlar altres zones i la cercavila va continuar amb normalitat.


Al cap d'uns mesos el Franki va ser acusat d'ultratge a la bandera i d'atemptat a l'autoritat entre d'altres. No hi ha proves de la seva participació, totes les imatges que hi ha d'aquell incident mostren que Franki no hi era. Alguns dels mossos van dir que l'havien vist "allà al fons", és a dir, no pas on s'estava produint el fet. El delicte d'agressions va ser desestimat.

Despenjar una bandera no està penat amb la presó, només amb una multa.
El Franki no tenia antecedents. El primer "delicte", quan la condemna és inferior a dos anys, no comporta presó, però al Franki, sense proves, ha sigut condemnat a dos anys i set mesos, per la qual cosa ha d'ingressar a presó. Ara mateix ja està empresonat a Can Brians 2.

És evident que una condemna tan dura i sense proves suficients només s'explica com un acte de repressió de la dissidència. Diuen que Espanya és un país democràtic, però Francesc Argemí és un pres polític. Crec que sobren els comentaris.

Dissabte 10 de maig, a les 6h de la tarda hi ha una manifestació a la Pl. Universitat. Ens veiem allà.

Vídeo a VilawebTV

PROU

No anem bé

Ultimament em quedo de pasta de "moniato" amb molta facilitat. Primer van ser les declaracions del bisbe de Tenerife sobre els abusos a menors, unes declaracions que a més de deixar-me amb un pam de nas, em van indignar, vaig sentir que aquell home s'estava rient de mi, que tenia una barra impressionant. L'Església és una institució que cada cop em mereix menys respecte i tot és gràcies a determinats representants seus com aquest.

Ara llegeixo a l'Avui que al Canadà s'ha prohibit als homosexuals donar òrgans. No a tots els homosexuals, diu el govern, només a aquells que hagin tingut relacions sexuals amb altres homes en els últims cinc anys. És a dir, que ja es poden fer anàlisis mèdiques, revisions, etc, que demostrin que ets una persona sana i neta com una patena: si ets homosexual hi has tingut relacions amb un altre, oblida-te'n.

Doncs anem bé, la societat pot avançar cap a un major coneixement que aporti una major llibertat, justícia, pau, etc, etc, però mentre el poder de regir les nacions el continuï tenint segons qui, les passes que fem són més aviat curtes...

Justificacions

Arribo a casa a temps de sentir la notícia, ja sabuda, que els sindicats de treballadors més importants no participaran en la manifestació d'aquesta tarda (a les 5h a la plaça Catalunya). Resulta que fa dies i dies que es critica aquesta absència. Ja fa dies, també, que José Alvarez, d'UGT, va admetre que assistir a la manifestació podia perjudicar el PSOE davant el PP. Però resulta que des d'UGT, avui, l'explicació ha estat la següent: no hi aniran perquè l'organització no es va posar en contacte amb ells fins ahir mateix. M'he quedat amb un pam de nas... o sigui, que calia anar a buscar-los... Em pensava que aquestes organitzacions es van crear per defensar els interessos del treballador, no calia anar a buscar-los, calia que ajudessin en l'organització de la manifestació.

Davant d'això més d'un treballador es deu haver plantejat la possibilitat de donar-se de baixa del sindicat i algun altre deu pensar que hauríem de tenir un sindicat català que defensés realment els nostres interessos sense sacrificar-los en benefici d'un partit determinat.

Per a informació dels uns i dels altres, sapigueu que ja n'hi ha un. Es diu Intersindical-CSC i aquest sí que hi anirà. I sí que ha participat en l'organització de la manifestació. Vés quina cosa.

Bona manifestació

money makes the world go around...?

Doncs al final res de res. Ni EUA ni AUE ni UEA, la federació americana de soccer (pronunciat... soca?) s'ha tirat enrere i el partit Catalunya-Estats Units no es farà, ni quartos ni romanços: "jerarquia", aquesta és la paraula màgica que han fet servir. Una paraula tan freda com el tall afilat d'una gilette. Ves que hem de fer, diuen. La FEF és la FEF i el que diu la FEF va a la FEF, vull dir a missa. I la FCF què, eh? narinan narinan narinan...

Almenys els antiamericans podran continuar sent antiamericans... "no hay mal que por bien no venga..."

Eben Campbell

La Naomi Campbell ha estat condemnada a deixar l'Olimp durant uns dies i baixar a la terra dels mortals. Diu que el seu mal geni és degut al fet que el seu pare la va abandonar. Pobra. Haurà de fer de dona normal i corrent durant cinc dies en un edifici de Nova York, haurà d'agafar una fregona, un estri que no deu haver vist mai de prop, i haurà de fer veure que neteja. Amb una mica de sort no li sortirà cap durícia a les mans ni se li trencarà cap ungla i aquesta experiència no deixarà de ser una anècdota exòtica que podrà explicar a les "parties" a les que la conviden sovint.

Diu que està profundament penedida del seu comportament i que no ho tornarà a fer: una decisió que costarà de pair, sobretot als fabricants de mòbils...