Què se n'ha fet de... Barbara Carrera?

Quan era una cria tenia una simpatia especial per la Barbara Carrera. Fa molt de temps que no se sap res d'ella, així que avui m'he dedicat a esbrinar que se n'ha fet. A priori, sense buscar encara informació a la xarxa, el que puc dir és que la seva carrera ha sigut, com la de molts actors consagrats en el seu moment, una davallada cap a pel·lícules de poca qualitat. Però sovint t'enduus sorpreses, com em va passar amb el Patrick Swayze, que em pensava que devia estar vivint modestament en qualsevol barri de Holywood i resulta que té una fortuna que no està malament.

En el cas de la Barbara Carrera no conec si és rica o no, però encara cueja per les catifes vermelles, qualsevol dia la veurem en un episodi d'una d'aquestes series americanes que reciclen actors que ja no donen per pantalla gran. La Barbara, pel que fa a la seva carrera cinematogràfica no es pot queixar. Ha fet de tot. Fins i tot va guanyar dos globus d'or, una a un western titulat The Master Gunfighter, del 1975, que no sé si es va arribar a projectar aquí i que per molt globus que rebés no va servir perquè els actors que hi van treballar es fessin coneguts, tret d'ella. L'altre globus el va guanyar com a "noia Bond" a la pel·lícula del 1983 Never say never again (ja sabem com es va titular en castellà, en català no sé si l'han arribat a fer mai). Precisament va ser a través d'aquesta pel·lícula que em vaig quedar amb la seva cara i amb el seu nom i no sé per què, però el cas és que cada cop que sortia a la tele em tenia a mi enganxada a la pantalla com una paparra. Tenia un no sé què que m'agradava, la seva mirada, potser, que sempre em va semblar una mica trista. O potser que era morena i guapa i li tocava fer de dolenta, quan en aquell moment semblava que les bones havien de ser rosses oxigenades.

La Barbara Carrera va néixer a Bluefields, Nicaragua i abans de ser actriu era model. Va començar la seva carrera al 1970 quan tenia 25 anys, fent justament de model. No va arrencar fort, va trigar cinc anys a fer la següent pel·lícula, The master Gunfighter. Embryo, amb el Rock Hudson, va ser la tercera. En aquella ocasió interpretava una mena de monstre de Frankenstein femení, i, és clar, era la dolenta de la pel·lícula. En els anys següents va treballar en diverses pel·lícules, a banda de la de l'agent 007, i també a la televisió. Recordeu la sèrie Dallas? Ella era Angelica Nero, que feia, sí sí, de dolenta. D'assassina per ser més exactes.

Bé el cas és que va anar treballant de manera continuada ara en cinema, ara en televisió, participant en episodis solts, i fins i tot va fer una pel·lícula eròtica al 94 titulada Night of the archer. Mentrestant va casar-se tres vegades i es va divorciar totes tres, cosa que la va fer una habitual de les revistes del cor d'aquella banda de l'Atlàntic. Al 2004 va ser l'últim cop que va treballar d'actriu, va ser a la sèrie Jutjant l'Amy, on hi va sortir en dos capítols. Però no tot el que ha fet és cinema. Pel que es veu és també pintora i al 2002 va tenir exposades obres seves al Hollywood Entertainment Museum.

Com a curiositat, va passar part de la seva juventut en una escola- convent de Memphis. Ja ho dic jo, que això d'estudiar amb les monjes és molt perniciós...

Què se n'ha fet de la J.B Fletcher? (II)

Es diu Jessica Beatrice Fletcher i pel que es veu, és una professora d'anglès retirada. Escriu novel·les de misteri que són bestsellers i viatja molt, molt, i a tot arreu. De tant en tant dóna classes de tècniques de redacció per a futurs escriptors de novel·les de misteri (s'inventen cursos per a tot...)

Casada amb Frank Fletcher, queda vídua a principis dels 80. Viu a Cabot Cove, a Maine, un poblet d'uns tres mil habitants, bonic i tranquil, on es coneix tothom... i on ja estan acostumats que de tant en tant s'hi produeixin assassinats... El poblet tenia un sheriff, l'Amos (pronunciat "eimos") i un metge, el Seth (pronunciat no sé pas com). El sheriff Amos Tupper tenia cara de bon Jan, però res comparat amb la cara de sant baró que fa el que el substitueix quan li arriba la jubilació, un home jove però bastant figa-flor, que es diu Mort (bon nom) i que a la mínima que es produeix un assassinat al seu poble perd el nord i s'atabala (només cal mirar les ganyotes que fa quan les coses no li surten com es pensava). Sort que sempre que es produeix un assassinat la Jessica és al poble...

La Jessica també té un nebot, en Brady, i una neboda, una ànima de càntir que no sé com es diu, però que sí sé que li cal urgentment un assessor d'imatge, vegeu si no...




En una anàlisi acurada de la sèrie se'n poden extreure algunes conclusions:

1. No hi ha cap dubte que la Fletcher és allò que es diu una "gafe": la seva presència en un lloc vol dir que hi haurà un assassinat segur i en tal cas o tu ets la víctima, o tu ets l'assassí, o tu ets l'acusat. Mala peça al teler...

2. Els policies encarregats de la investigació d'assassinat, a Cabot Cove, a Nova York, a Boston i on sigui... són uns ineptes. No hi ha ni un sol cas en què l'inspector de torn s'apropi ni una miqueta a saber qui pot ser l'assassí... de fet no deu fer ni l'esforç, tenint la Fletcher per allà a prop. La mostra més clara d'aquesta ineptitud és que li deixen mirar els informes, endur-se fotografies i proves, i interrogar els sospitosos...

3. Els assassins resulten ser uns potiners i uns fluixos, perquè confessen sempre, però sempre...

4. La Fletcher sempre descubreix l'assassí per un detallet de no res que li diu de pura casualitat i a tomb de res que hi tingui a veure, un dels personatges amb qui parla... jo que sé, un paio diu "aquesta nit m'han guanyat al pòker" i ella que diu "pòker... cartes... és clar! Ja sé qui va matar el periquitu!"

5. Tots aquells que envolten la Fletcher estan malament del cap, com s'explica sinó que en acabar el capítol li diguin a la Fletcher que s'han alegrat de veure-la i que la trobaran a faltar... que no volen arribar a vells?!??!!!

Tot i tenir una trama que es repeteix sempre amb molt poques modificacions (per exemple en un dels últims capítols que he vist, l'assassina confessa el seu crim pero aquest cop no treu un arma del no res per intentar matar la Fletcher ni hi ha cap inspector amagar darrera cap porta preparat per entrar i salvar-la), resulta curiós que continuï enganxant a la mateixa gent, frikis com jo, suposo, que ens mirem el capítol fins al final per constatar que l'assassí era qui ens pensàvem i que confessa, com ja ho suposàvem.

Per molts anys senyora Fletcher...

Què se n'ha fet de la J.B Fletcher? (I)

O dit d'una altra manera, què se n'ha fet de l'Angela Lansbury? Després de setmanes de reveure els capítols de la sèrie S'ha escrit un crim (Murder, she wrote) m'he adonat que, si ja era gran, aquesta actriu, quan la va fer, ara deu ser... ves, deu ser... encara viu?

Doncs sí que viu, i suposo que si mai es mor serà notícia a tots els TN del món mundial. Té 82 anys i no ha canviat gaire, la veritat... A l'abril del 2007 va tornar a actuar després de 25 anys sense fer-ho, aquest cop al teatre, en una obra titulada Deuce, al Music Box Theater de Nova York. Un drama pel qual va ser nominada als premis Tony.

L'Angela Lansbury ja ha passat a la història, primer per la seva interpretació de Mrs. Lovett al musical Sweeney Todd (el 1979) i després, entre d'altres coses, és clar, pel seu paper de Jessica Fletcher.

Ah...! la J.B. Fletcher, aquesta escriptora de novel·les de misteri que aconsegueix esbrinar qui és l'assassí en menys de 45 minuts... es mereix, és clar, una altra entrada ;)