Ja ho sabia

La nau espacial Phoenix Mars Lander confirma que hi ha aigua a Mart
de Vilaweb - Notícies

La nau espacial Phoenix Mars Lander de la NASA ha confirmat anit que existeix aigua al planeta Mart. 'Tenim aigua. Havíem vist que hi havia gel, en el marc de les observacions de la nau Mars Odyssey, però aquesta és la primera vegada que hem tocat aigua marciana', ha dit el responsable científic del projecte, Willian Boynton. El braç robòtic de la nau ha perforat uns cinc centímetres el sòl marcià, d'on ha extret l'aigua.Cap de les anteriors expedicions no n'havia obtingut una evidència tan clara. La Phoenix va aterrar al pol nord de Mart el 25 de maig i s'hi havia d'estar tres mesos. Però les troballes que hi ha fet han causat que ampliï la seva missió fins el 30 de setembre.

Des del moment que es van trobar indicis de gel a Mart es veia venir que trobarien aigua. Ara falta trobar una altra cosa evident: animalets. Si la vida es fa possible en qualsevol circumstància és evident que a Mart hi ha vida. No crec que surtin a rebre'ns amb banderoles però alguna cosa hi ha. El que em pregunto és si aquesta vida que trobaran és realment marciana o terrestre, perquè mira que fa temps ja que estem enviant màquines allà... em diran que estaven al 200% esterilitzades? I què fara la maquineta (li dic maquineta perquè no sé com coi dir-ne d'aquell giny que tenen allà solt) quan trobi un cuquet marcià, el matarà per extreure'n l'adn? Descobrirem que no tenen adn? Descobriran que l'adn d'aquell cuc és un 99% similar a l'adn humà?

En fi, ho sabrem d'aquí res, quatre dies.

Curs dels Juliols de la UB: Comunicació i blogs

Aquesta setmana passada vaig assistir a un curs dels Juliols de la UB que em va agradar molt: Comunicació i blogs: teclats i pantalles per influir i cooperar. En el curs es van oferir punts de vista molt diversos sobre el món blocaire i Internet en general, es va debatre sobre l'ús i l'impacte de les webs de xarxes socials, com Facebook o Twitter, els recursos de gestió i organització de blogs, com el Google Reader o Bloglines, els blogs polítics i el pes dels internautes en l'èxit de la campanya de Barack Obama. Es va parlar de com indexa Google els enllaços, quins criteris fa servir, es va parlar de l'impacte de YouTube. Es va parlar de què fa que un blog tingui èxit i què fa que sigui abandonat. Es va parlar del periodisme digital i el periodisme de paper... El curs va ser un debat continu molt enriquidor i m'agradaria pensar que ha deixat en mi un pòsit que farà que aquest blog meu millori.

Us deixo el vídeo del curs que ha elaborat el coordinador del curs Xavier Laborda Gil.

¿anem cap al col·lapse?

“El col·lapse de la raça humana és inevitable”
Eudald Carbonell, arqueòleg i antropòleg

Sies.tv

29 de febrer

Avui és 29 de febrer i és un dia com qualsevol altre. Però les persones que han nascut un 29 de febrer no són pas com qualsevol altra. Per començar són molt conscients dels anys que fan. Es pot dir que tenen dues edats, la biològica i la "bixesta". Avui un senyor de 60 anys és molt probable que bufi només 15 espelmes al seu pastís...

Val a dir que he tingut dificultats per saber com havia de dir "bisiesto" en català. Em sortia de dir "bisext" i "bisexta" en femení, i "bisexts" i "bisextes" en plural. I m'hauria quedat tan tranquil·la si no fos que se m'ha acudit de mirar-ho al Diccionari multilingüe de l'Enciclopèdia Catalana. Una eina molt útil d'utilitzar quan es vol solucionar un dubte ràpidament, com ara. El cas és que ho he consultat i la forma correcta és "bixest" o "any de traspàs" i aquesta és la forma que he fet servir... però em sona estranya quan la pronuncio, no sé si a vosaltres us passa el mateix.

Els que avui fan anys és de suposar que faran una festa grossa, adequada a la circumstància. Però la resta dels anys n'hi ha que celebren l'aniversari l'últim dia de febrer, el 28; d'altres ho fan l'u de març, que té una mica més de lògica, i d'altres ho celebren quan els hi ve de gust. El que sí que és segur és que es fan un fart de capejar brometes i acudits des de ben petits, i això vulguis que no, els ha de fer una mica especials, acostumats a nedar contracorrent, a ser reivindicatius, potser també a ser imaginatius. El que sí que és segur és que s'aprenen la taula de multiplicar del quatre abans que els altres...

Com que no conec ningú que avui faci anys, he hagut de buscar per internet anècdotes que s'hi relacionin. Una de les coses que he sabut dóna una idea de com podia arribar a ser de ridícula la dictadura de Franco: sembla ser que el dia 29 de febrer "no existia". Això és el que li van dir a un senyor que al 1948 va voler registrar el seu fill nou nat que havia nascut aquest dia. Per molt que va discutir amb el funcionari del registre finalment la data que va constar-hi va ser l'1 de març. També és possible que els nascuts el 29 de febrer no puguin posar aquesta data al formulari que han d'omplir quan es creen una adreça de correu-e, o que no puguin apuntar la data a un calendari d'un PDA perquè el fa tornar boig o fins i tot espatllar-lo. Si ets soci d'un club que envia felicitacions cada aniversari, és possible que només rebis la felicitació (o el regal) un cop cada quatre anys.

Que d'alguna manera són i se senten especials crec que ho demostra el fet que hi ha "clubs" de... ¿"bixests"? que organitzen trobades i sortides. De fet avui es reuneix el Club Mundial de los Bisiestos a Sant Sebastià i fins i tot, el seu president ha demanat al ministre Caldera que es donin cent euros als nascuts aquest dia, a la manera d'Irlanda, que, es veu, ho fa. El senyor Caldera de moment no ha dit res...

Si hi ha un lector d'aquest blog que avui fa anys, li desitjo un aniversari feliç i ple de sorpreses agradables, i em faria molta molta il·lusió, però molta, que em deixés un comentari.

Per molts anys!

ser o no ser...

Estic feta un embolic, sempre havia tingut clar què era un plàtan. Em pensava que era això:



Però pel que es veu això no és un plàtan sinó una banana. Jo em pensava que una banana era això:



Però unes noies equatorianes em van dir que no, que el que sempre havia pensat que eren plàtans, son bananes i que els plàtans són això:




Aixi que... què és un plàtan?!

es això?


Potser sigui això...


... o això...


Ah... per què es tan complicada la vida...

Espai per a comentaris

Espai buit per a comentaris diversos sobre el bloc en general.

PEPSI vs. COCA-COLA

M'encanta la guerra que hi ha entre Pepsi i Coca-cola per dominar el mercat de les coles arreu del món. Ningú es queda indiferent (exagero, ja ho sé). Hi ha països en que trobaràs pepsi i només pepsi i països en què trobaràs coca-cola. A casa nostra guanya coca-cola, però a Anglaterra, per exemple, guanya la pepsi. Als Estats Units periòdicament es llencen bales d'una banda a l'altra en forma d'anuncis, alguns força enginyosos. En recordo un, fa molt de temps, en què un grup d'estudiants visitaven un museu d'història del futur i anaven bevent la seva pepsi. Aleshores s'apropen a una vitrina on hi ha, a dintre, un bloc de gel de milers d'anys i un objecte conservat a l'interior: una llauna buida de coca-cola. "Què és això professor?" El professor que s'ho mira i diu... "Doncs no ho sé..."

He estat buscant anuncis d'aquesta mena al sant Youtube i he de dir que guanya la pepsi per golejada. Si més no, pel que fa al nombre d'anuncis i també per l'enginy. Us en deixo tres perquè vosaltres jutgeu.





i per acabar... aquest segur que us sona...



Pel que fa a vídeos casolans la cosa tampoc queda curta. Us en passo un parell, en l'un guanya la pepsi (aquests són els que més abunden) i en l'altre, la coca-cola... El primer no sé vosaltres, però jo el trobo molt bo xDDD

tinc set, ara vinc...

I Torneig d'Scrabble Terres de l’Ebre

A Móra d'Ebre tindrà lloc el proper 9 de setembre el I Torneig d'Scrabble de les Terres de l'Ebre. Espero que els malalts d'aquest joc hi feu cap. Ja explicareu com ha anat.

L'Scrabble és un joc de taula senzill però apassionant. A casa el que tinc es diu Intellect de Luxe i durant una temporada llarguíssima va ser el joc familiar dels diumenges, abans de ser substituït per les cartes. Les baralles entre el meu pare i el meu tiet tot defensant que els seus mots eren vàlids passaran a la història dels Fuster. A casa les regles amb les que ens regíem eren molt sui generis, res a veure amb les regles oficials del joc. Hi valia tant el català com el castellà, pronoms febles, les sigles i les abreviatures... això últim era nefast, hi valia tot, tot i tot. TYE? sigles... grp.? abreviatura de grup (?¿?!). De tant fer-les servir, les fitxes van acabar esborrades i el tauler desmanegat. Ara si volem jugar ens hem d'inventar els punts de cada lletra, perquè ja no es veu...

Ai... quins temps...

Si voleu més informació d'aquest torneig, visiteu el blog de Xavz's Cafe o feu click al títol d'aquesta entrada :)

Let a spider run alive

Hi ha una dita que se'ls hi diu als nens anglesos quan són petits. Me la va dir la meva landlady un dia que vaig demanar-li què tenen els anglesos amb les aranyes. Havia sentit un home que havia dit categòricament i un punt irònic que "nobody kill spiders", ningú mata les aranyes. El que es fa és atrapar-les amb un pot, posar-hi un paper tapant l'entrada i llençar-les fora de la casa. Em va sorprendre i vaig pensar que hi havia una raó cultural per a aquest "amor" a les aranyes, així que vaig preguntar-li a la meva dispesera, Ms. Barbara. En un principi no sabia dir-me'n una raó, que és el que passa amb la majoria dels costums ancestrals, no saps donar-los una explicació. Aleshores em va dir que hi havia una dita. La que reprodueixo aquí sota.

"If you wish to live and thrive, Let a spider run alive."

La traducció literal és: "Si desitges viure i créixer, deixa una aranya córrer viva" Potser podria adaptar-se una mica millor mirant de conservar-hi la rima, "Si desitges créixer i viure, deixa l'aranya córrer lliure"

El cas és que a partir d'aleshores vaig adonar-me que hi havia teranyines per tot arreu, a la barana del pont que travessava cada dia, al retrovisor exterior del cotxe, evidentment als matolls i plantes dels jardins. Fins i tot vaig trobar el cos mort d'una aranyeta a la cortina de la meva habitació. Vaig sentir peneta.

putada popular pel pobre Pep Piqué

Molt bo l'article de l'Alfred Bosch avui a la segona pàgina de l'Avui. Us deixo només el primer paràgraf, si el voleu llegir senceret, cliqueu el títol d'aquesta entrada :)

"Porres, Pep Piqué. Primer protestes, planteges plets i piques portes; per postres plantes projectes i plegues de president del PP. Punyeta, prodigiosa patacada. Et percebo prou picat. Potser per això passen polítics proverbials presentant panegírics, perquè pensen que pintes poc. O pontifiquen per la persona ponderada que perden, perquè preveuen problemes pitjors a un partit primitiu. (...)"