Crisi? Quina crisi?

Visitant el blog dels Premis Cat m'assabento que hi ha engegada una iniciativa curiosa: la commemoració del "Dia del blogaire en crisi", proposada pel Salvador Massip, del blog Bloguejat. La iniciativa dóna compte d'un fet innegable i dolorós de tot blogaire i és que en algun moment ens assetja la més absoluta manca de creativitat, imaginació, interès i altres condicionants que ens porten a trobar-nos davant d'una plana buida i el cursor fent pampallugues a un cantonet, com donant-nos pressa.

La proposta en qüestió consisteix en penjar una imatge que podem trobar al seu blog que il·lustra aquesta situació: una bombeta amb una creu al damunt i un advertiment de perill. S'hi pot afegir tot blogaire en crisi creativa o bé tot blogaire creatiu, per solidaritat amb els altres. Feu una ullada al seu post, per saber-ne més.

El cas és que he estat rumiant si m'afegia a la iniciativa o no. Jo sóc ben bé un d'aquests blogaires en crisi. Quants cops he estat construint un post perfecte, interessant, emocionant, divertit... Però l'he fet al metro, sense ordinador, sense paper ni llapis, enmig de tot de gent dreta amb cara de son, carregada de feina pendent, fent equilibris per no caure cap endavant cada cop que el conductor del metro frena... Quan per fi sóc davant de l'ordinador, el post s'ha fet fum, el cervell està embotit, la imaginació, de vaga. I així passen les setmanes.

Un cas típic, vaja.

Aleshores, avui, s'han donat les circumstàncies adients per trencar la dinàmica. Tenia l'ordinador a mà, la feina estava aparcada (de moment) i a més tenia alguna cosa a dir.

Tinc un dilema: m'afegeixo a la iniciativa? Esperar a aquell dia per penjar un logo que diu a crits que no tinc ganes d'escriure res al blog em deixa en una situació galdosa. A més, desorganitzada com sóc, arribarà aquest dia (31 de maig, recordeu) i em trobarà com sempre, carregada de feina pendent, cansada i sense imaginació. El pitjor: sense memòria, que t'hi jugues que me'n recordaré el dia 2 o 3 de juny?

Però, i la solidaritat? Tants moments d'angoixa i sentiment de culpabilitat en veure que a sota del teu blog enllaçat hi diu "3 setmanes" o "més d'un any" (que m'hi he trobat)... tanta decepció després d'haver elaborat mentalment el post perfecte i que no et veus amb cor de materialitzar-lo un cop davant l'ordinador... no es mereix tot plegat un dia de recolliment? Aquell dia podem fer el nostre minut de silenci particular. Podem fer una mena de catarsi col·lectiva, exhalar tots plegats un "Ai, sí...", un "no som res..."

Si més no, desapareixerà el "3 setmanes" de sota el nostre blog enllaçat...

No sé, continuaré rumiant-hi, tinc temps encara... oi.

Un conte de fades

Hi havia una vegada una princesa que vivia en un castell. Esperava i esperava que un dia arribés un príncep blau... tot i que no li feia gràcia el blau, li agradava més el vermell, però deien que els prínceps blaus eren millors, que et tractaven com una reina, que vivies feliç i menjaves anís... tot i que l'anís no li agradava, preferia la xocolata, negra, per ser més exactes, però ho deia amb la boqueta petita, perquè a tothom li agradava més la xocolata amb llet. Pensava que l'important no era el color sinó que el príncep fos realment un príncep i no pas una altra cosa...

Un dia va presentar-se pels vorals un príncep que no era blau, tot i que tenia coses blaves i va fer-li proposicions honestes. Però ella era molt assenyada i si deien que el príncep havia de ser blau, per alguna cosa seria. Va rebutjar-lo i ell va marxar amb la cella corrugada pensant per dintre que les dones són ben complicades i que no volia més princeses, per molt que li haguessin dit que era el que havia de trobar si volia ser feliç.
Van passar pel castell dos prínceps més, un molt estrafolari, l'altre molt exòtic. Tots dos tenien el seu encant, però no responien al perfil i també van marxar, cua entre cames.

 

La princesa va comprendre que seria molt difícil trobar un príncep cent per cent blau i va rebaixar les seves exigències. Així, quan un bon dia va presentar-se un príncep gairebé blau del tot... bé, potser tan blau com el primer que havia vingut... va decidir acceptar la seva proposta honesta, tot i que modesta, i se'n va anar amb ell. 

Va passar el temps i el color blau es va descolorir fins al punt que no li va quedar cap resta de color, tot era o blanc o negre.
Ja no vivia en un castell, sinó en un pis petit en un barri de la perifèria.Quan tornava a casa després de treballar havia de netejar la casa, almenys prou com per rebre visites, dissabte ja faria els armaris.

Un dia, mentre netejava el forn de la cuina i des del menjador se sentia la tele i la bossa de patates que cruixia mentre el seu príncep blau descolorit hi enfonsava la mà, va pensar que més li hauria valgut anar-se'n amb el seu veí, aquell que li feia proposicions deshonestes. No era blau, però era vermell, que era el color que li agradava i a més tenia alguna cosa blava, així que tan dolent no devia ser. No era príncep però cobrava un bon sou i s'havia comprat un pis al barri de Gràcia que abans tenia quatre habitacions i ara l'havien reconvertit en un loft d'una habitació i moltes finestres.

Va deixar el marit descolorit i va marxar amb el manso vermellós i tot semblava que anava bé...

Fins que la Roja va guanyar el mundial...

Hola

Tornem a començar? Hi ha res a dir en aquest món que es va repetint a cicles i ciclons? Potser sí, després de tot. Fa temps que m'he adonat que sóc un exemplar més d'un patró força repetit i que en el fons tots som així. I des d'aquesta perspectiva, potser no cal amoinar-se tant per si el que dic és especial o no. Aniré fent, com he fet sempre i un dia, qui sap, diré alguna cosa seriosa i interessant.

Tenia ganes de tornar i no sabia què dir. I ves per on, sense dir res, ja sóc aquí.

clons, imitadors, essències, romanços.

A El Club (TV3) es va presentar en societat un personatge anomenat Reugenio. Venia apadrinat pel fill de l'Eugeni i el va presentar d'una manera curiosa: el tal Reugenio no és un imitador, és... el nou Eugenio! O el que ve a ser més o menys el mateix, el seu clon. Vaig contemplar l'entrevista amb una cella aixecada, tota jo excepticisme, i no en vaig sortir decebuda. Aquest és un imitador més i personalment no el vaig trobar gaire bo. Parlava més ràpid que l'Eugeni i era més expressiu, l'Eugeni la màxima expressivitat que tenia era aixecar una cella. Per altra banda l'Eugeni aixecava la veu al principi quan deia el "saben aquel que diu" i només una mica. I després al final de l'acudit, quan deia l'ultima frase que era la que feia gràcia. Aquest cridava a tot hora. S'ha de polir si vol ser un bon imitador de l'Eugenio. Però un nou Eugenio... "como que nor".

Per altra banda, em va deixar rumiant allò de "recuperar l'essència" de l'Eugènio. Per començar, quan un personatge ja és mort, es millor deixar-lo a la tomba. Això de recuperar l'essència, ja em direu què vol dir. Vol dir que actualment no hi ha bons humoristes? Que no hi ha humoristes que facin petar de riure mentre ells mantenen una faç petrificada? Cada època té el seu humor. Serà molt difícil que un humorista com l'Eugènio torni a tenir èxit si no és, justament, fent imitacions de l'Eugenio. De la mateixa manera que serà molt difícil que tonri a haver-hi un humorista com en Capri o en Gila. No pas perquè ara no siguin bons, sinó perquè l'humor actual ha canviat. Actualment l'humor es fa amb monòlegs i amb imitacions. D'aquí a un temps algú trobarà una nova manera de fer humor i marcarà una nova època.

L'Hospitalet

Què he de dir del meu poble, de la seva gent... si aquest ho diu tot...

my little girl...

- Mama, jo vull ser una nena normal...

contradiccions

Ahir, que era dijous, vaig necessitar un certificat mèdic i a corre cuita, per la qual cosa vaig anar a un centre mèdic que hi ha al meu barri. No comptava haver de fer-me la revisió en aquell moment, havia d'anar a treballar i el que volia era demanar hora per a l'endemà. Per això no vaig mirar-m'hi gaire a l'hora de vestir-me. Vaig posar-me una samarreta molt tancada i els primers sostenidors que vaig trobar a l'armari. En arribar al centre mèdic em vaig trobar, però, amb la sorpresa que 1. a l'endemà no treballaven perquè era divendres i 2. que m'havia de fer la revisió en aquell moment o deixar-ho per la setmana següent. El dilluns al matí és quan he de lliurar tota la documentació incloent-hi el dit certificat, per la qual cosa aquesta darrera opció la vaig descartar. Així que vaig optar per fer-me la revisió en aquell moment.

La visita mèdica es va dividir en dues parts, a la primera una infermera joveneta em va fer les preguntes de rigor, que si malaties, que si fumes, que si beus, que si operacions, que si medicaments; em va prendre la presió, el pols, em va mesurar i em va pesar. Després va tocar la visita al metge. Res de l'altre món, confirmar les respostes a les preguntes que m'havien fet abans, per quina feina era el certificat, em va fer uns exercicis motrius una mica ridículs, caminar de puntetes, de talons, tocarme l'orella dreta amb la mà esquerra i viceversa, etc. En acabat va treure un estetoscopi d'un calaix i va acostar-se'm per auscultar-me el pit.

I aleshores va passar. El metge necessitava espai per poder-hi posar l'aparell i distretament em va dir que em podia abaixar l'escot (que m'arribava al coll) per descobrir una mica de pit, però jo vaig tirar pel dret i em vaig aixecar la samarreta fins a dalt de tot. En abaixar la vista em vaig adonar del panorama: tenia tot el pitram a la vista. Perquè els sostenidors no eren precisament d'aquells que tapen gaire i redueixen volums i la meva pitrera no consisteix precisament en dues pometes... El metge, però, molt professional i discret, va posar cara de pòquer i tranquil·lament (potser massa tranquil·lament) va auscultar-me el pit, primer a dalt a l'esquerra, després més avall i cap al centre i després a dalt a la dreta. Em va dir que podia abaixar-me la samarreta i que esperés a fora mentre em donaven el certificat sellejat.

Mentre era asseguda a fora vaig pensar en les anècdotes de dones a cal metge que havia sentit al llarg de la meva vida, que si aquell home per mirar-me les amígdales va fer-me despullar de cintura cap amunt, que si aquell altre per palpar-me la panxa va abaixar molt les mans, etc. Sempre eren elles les víctimes assetjades, sempre l'excusa que els hi va passar quan eren jovenetes, innocents i benpensades... En canvi, jo, m'havia ficat tota soleta en aquella situació, era jo mateixa la que m'havia despitregat, en aquell cas la "víctima" no era jo, si de cas era ell...

En sortir del centre mèdic, certificat en mà, vaig anar de pet a la botiga de ma mare per desfogar-me. No cal dir que ma mare i la dependenta es van petar de riure imaginant la situació, "dona, hauries hagut de posar-te una brusa, et desbotones els dos botons de dalt i ja està", em va dir la dependenta. "Si no ho sabia que m'hauria de fer la revisió avui!". I aleshores, per consolar-me va dir: "Bé, almenys era guapo el metge?"

Joc visual: qui és?

Per als que no sapigueu anglès: concentreu-vos en els quatre puntets que hi han al centre de la imatge durant 30 segons aproximadament. Tot seguit tanqueu els ulls i tireu el cap enrere. No els obriu i veureu un cercle de llum que es transformarà en una imatge. Quina?



Si algú pot donar-me una explicació de per què passa...

Salut!

El repte de La iaia que té caspa

He decidit, una mica tard, ho reconec, de provar de fer l'exercici que el senyor Zinc proposa al seu blog: construir el màxim nombre possible d'anagrames a partir del títol del blog de casdascú. En el meu cas el resultat ha estat aquest:

Encauats
A cau tens
un asceta:
És un atac.
Nua es taca,
Nua escata.
Canteu “As”,
Casta Neu!
Encasta “U”,
Nas, cueta.
T’encausa,
Una secta
Tan sueca...

Qui més s'anima?

Ai, Paqui, Paqui

La veritat, no em fa cap pena la noia, m'agradaria llegir-li el pensament al noi, això sí... Diuen que la noia s'ha tirat aposta... vosaltres que dieu?

Generació ics

Gràcies a un article al És folla aquesta premsa m'he assabentat que pertanyo a la generació X. És una denominació molt cool (pronunciat cul) tot s'ha de dir, però he hagut de buscar a sant de què ha de ser una X en comptes de, posem-hi... una W o una Z. Segons la Wikipèdia, s'anomena "generació X" a la gent que va néixer entre els anys 1970 i 1982, que van viure la seva adolescència als anys 80. Es caracteritzaren per ser uns joves transgressors, que trencaren amb la tradició de creure en Déu, fer l'amor dintre del matrimoni, i ser monàrquics. Jo em pensava que això de l'amor lliure venia dels anys 60 i que l'ateisme era més vell que l'anar a peu i resulta que és cosa de fa quatre dies... (amb la monarquia no m'hi poso, que després arriba i em clausuren...).

Tot i que saber que formo part d'aquesta generació m'ha fet sentir per uns segons una mena estranya de complaença, perquè vol dir que no sóc rareta, atípica i inclassificable, al cap de no res m'he adonat que sí que en sóc, de rareta, atípica i inclassificable. La generació X es caracteritzà per consumir drogues sintètiques, follar sense protecció, portar els cabells crepats i maquillatge exagerat, "hombreres" bestials. Li agrada la música Punk i el Grunge, el punk-rock...

Jo excepte les "hombreres" descomunals, ser atea i antimonàrquica... no m'assemblo en res més a la meva generació. Dec ser generació Xb o una cosa així. Jo era d'escoltar funky, amb els Cool & the gang, de la Tina Turner i la música negra en general. La meva vida, en general, era força sosa, la veritat. No vaig fumar mai ni un trist porret (ni tan sols cigarrets, per a desesperació del meu germà gran, que patia per la meva mania a automarginar-me de la vida social "normal"). Bé, diguem que vaig anar a un ritme força personal i intransferible.

I per què la lletra X? Suposo que qui va inventar el terme, que si no vaig errada va ser un escriptor anomenat Douglas Coupland, va pensar que la generació en qüestió havia fet creu i ratlla amb la generació dels seus pares, cosa que, per cert, fan totes les generacions... La incògnita ve ara: per què a la generació següent se l'ha anomenat "Y"? Poca imaginació, potser? I ara, quina generació és la que puja? En algun lloc he llegit "Generació Internet" o "Generació Messenger". Jo crec que és la "GeNrAcCiÓ fOtOloGG" FiRmaMeE pOrFaA tkkkkkkkkkk!!

fan unes galetetes?

Què faig, ho penjo?... no ho penjo?... i si aquest blog el miren criatures?... i si els provoco un trauma quan vegin això?



Potser que no vagi tant directa i pengi una foto més light com... com... aquesta?



Pero de que m'amoino, si aquest blog no el llegeix ningú, no passa res si penjo aquesta foto:



No us escandalitzeu tant... que no he penjat cap foto com aquesta... A més, que només són galetes... he de censurar unes galetes??

bon profit...

PD: si no heu quedat tips n'hi ha més aquí.

cotxes

Si teniu pensat comprar-vos un cotxe, aquí teniu algunes idees...

Diccionari Valencià-Castellà

No llegiu l'entrada en un lloc públic, que jo ho he fet i una mica més i me fan fora de tant riure...

Trobat aquí
-------------------------------------------------------------------------------------
VOCABULARIO VALENCIÀ-CASTELLANO

IEEE!.- Hola.

AU.- Adiós.

MONE / NEMON.- Vámonos.

MECAGÜEN LA FIGATATIA.- Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo / Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve.

MECAGÜEN LA MARE QUE LA PARIT AL FILL DE PUTA EIXE.- Discrepo con su punto de vista, y/o con la acción (muchas veces relcionada con la conducción) que acaba de realizar.

VES A FER LA MÀ.- Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias.

IEEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?.- Saludo a un conocido.

NEM A FER-MO'N UNA.- Me voy a tomar una cervecita.

XE, SERÀ PER DINERS COLLONS.- Variante de 'xe, això ho pague jo'.

A RAS DE FIGA: Minifalda.

A RINXOPOMA.- Falda aún más pequeña que la minifalda.

PER COLLONS.- Necesariamente, por necesidad.

VES I GITA'T.- No digas tonterias.

SI LA VISTA NO M´ANGANYA, PORTE UNA BONA CASTANYA.- Referencia al estado de embriaguez.

NYAS!.- Cuando le das algo a alguien (emplear la expresión mientras se lo dais).

MENFOT.- No me importa demasiado.

MENFOTS.- Habitantes de la terreta, nativos.

SANGONERETA.- Chupa tintas, tragón.

AMOLLAR.- Soltar donde se pueda, dejar caer.

PANFIGOL.- Persona tranquila

SUMBALI.- Echar a correr / pegarle a alguien.

LLUNY.- Lejos.

MOLT LLUNY.- Muy lejos.

A FER LA MA.- Muy muy lejos.

AGUSAES, 'GONIA QUE DONES!.- No acaba de caerme bien usted.

T'AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?.- Ya vale con el cachondeo, gracias.

LA FIGA TA TIA ROSSEGA KIKOS.- La hermana de tu madre tiene mal humor.

TINC EL PIU ENCéS EN FLAMES.- Cariño, esta noche vamos a tener relaciones.

TIRA MES UN PeL DE FIGA Q' UNA MAROMA D'BARCO.- Lo que consigue una mujer no lo consigue nadie.

FARDATXO.- Bicho grande.

VALENCIANOTA.- Mujer que le gusta todo lo relacionado con Valencia.

AMARRAELPONIIIII / AGARRALI EL MORRO A LA BURRA.- Tranquilizateeeee!.

VAIG COM CAGALLÓ PER SEQUIA.- Ir sin rumbo fijo.
.
ALÇA EL RABO, PERDIGOT.- Espavílate, vamos.

SI T'ARREE UNA NYESPLA VORÀS.- Amenaza.

AGARRA'T QUE VE (CURVA).- La vamos a liar.

AÇO ES MEL DE ROMER.- Que es muy bueno-bonito.

A CAGAR A L'HORT.- Vete, fuera de aquí.

AMAGEUSE LES CARTERES.- Llegada de alguien inesperado.

ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ DEN / LA FIGUERETA / L'HÒSTIA).- Expresión de multiples aplicaciones según estado de ánimo.

LA MARE QUE VA....- Exclamación.

CAP DE SURO.- Cabezón, tonto, bobalicón.

LA FIGA EM FA PALMES.- Guapo, me gustas.

HI HA MES DIES QUE LLONGANISES.- Aún queda tiempo.

VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA.- Despistado.

Xè! VES I TOCA'T EL COLLONS.- Hága el favor de no molestarme.

ANIMAL DE SÈQUIA.- Bruto.

COM SI CAGARES, PERÒ PA CA DINS.- Eso es una tonteria//imposible.

XE, DE VERES, COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES.- De verdad de la buena.

AIXO ES BUFAR EN CALDO GELAT.- No tiene usted nada que hacer en el asunto.

TAPEROT.- Tonto

ME CAGUE EN LA MARE QUEM VA PARIR.- Caramba!.

AH! REDEU.- Madre mía.

XE QUE BO.- Me gusta.

AÇÒ? AÇÒ?? AÇÒ ES MASSA,TU.- Qué barbaridad!.

TU NI TENS VERGONYA NI L'HA CONEIXES.- Es usted un poco madrileño, caramba.

XE, VES I TIRA A FER LA MA!!.- Vuélvase usted a Madrid, gracias.

NI XIXA NI LLIMONÀ.- No servir para nada o poca cosa.

TINDRE POCA ESPENTA.- No tener iniciativa.

TOT PER L'AIRE.- Caracoles!! Caramba!.

TIRALIIII.- Continue usted.

JUGA, JUGA I VORÀS....- Aplicable a multitud de situciones, suEle terminar con 'L'hòstia que t´emportes'.

COLLONS.- Testículos. Generalmente se usa para todo, al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma.

MENGES MES QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERÀ).- Come usted mucho.

A MANTA!.- En cantidad.

BORINOT.- Torpe, bruto.

AU CACAU.- Hasta luego Lucas.

AIXÓ ÉS TOT OLLA (EN PENQUES).- Esto es una tonteria (con acelgas)..

EIXE ES UN SANGUANGO.- Ese es un madrileño desgraciado.

SI TE PEGUE UNA BORINÀ ET REVENTE COM UNA MAGRANA.- ¿Puede usted dejar de molestarme?.

MA QUEEE ERES..., MA' QUEEEE T'AGRÀ...- Hay que ver, hay que ver... (expresión de reproche).

HA PEGAT UN ESCLAFLIT.- ha explotado.

FUIG DEL MIG HOSTIAAAA.- Apartese por favor...

XEEE VAAA, XE.- Venga, dese prisa.

MECAGÜEN EL FILLDEPUTA MADRILENYO EIXE.- ....Si oye esto mejor salga corriendo.
-------------------------------------------------------------------------------------

perdent el temps

Tinc un hobby, força ximple, tot s'ha de dir, que consisteix a buscar al google paraules o sintagmes determinats i veure si hi ha gaires pàgines on hi apareixen. De vegades em duc alguna sorpresa i estic temptada de fer-ne una entrada al blog, però em sembla una activitat tan ximpleta que no m'atreveixo a fer-la. Un dia d'aquests em treure la vergonya de sobre i faré l'entrada corresponent... total, no crec que la qualitat d'aquest blog meu millori gaire...

Una altra activitat tan ximpleta com l'anterior és quan busco blogs amb títols curiosos. N'he trobat uns quants, tot s'ha de dir, i la majoria no prosperen gaire, alguns, de fet, no tenen ni la primera entrada. Això demostra que sovint començar un blog té molt a veure amb un impuls irrefrenable i inexplicable, que un cop satisfet ja no es torna a tenir. uns exemples:

http://hohaveuvist.blogspot.com/
http://tremperamatinera.blogspot.com/
http://cagundena.blogspot.com/
http://pasucatamboli.blogspot.com/
http://acagaralavia.blogspot.com/
http://pocasolta.blogspot.com/

Hi qui no sap què dir... i això em consola, no sóc l'única... Salut!

Pregària a la Mare de Déu

Avui preguem...

Pregària


Mare de Déu mitjancera,

feu que tots els catalans,

tant polítics com votants,

tinguem molta més trempera.



I que a les properes eleccions

el Pesoe i el Pepé

perdin tots els seus escons

o quasi tots, pel nostre bé.



A Madrid, els aeroports.

I els papers, a Salamanca.

I si aquí no ens fotem forts

no tindrem ni la Petanca.



A Madrid, els cinturons

i autopistes gratuïtes.

Aquí paga per collons,

que qui es queixa és victimista.



Damunt dels Cirera i Montilla

hi ha l'Aznar i el Zapatero:

un falangista al capdavall

i un aspirant a torero.



Estem cecs si no veiem

que ens estafen cada dia

i si a més va i els votem,

som masoques, jo et diria.



Mig milió de signatures

reclamaven seleccions.

¿Catalanes? ¡Mano dura!

¡Viva España y de las JONS!



Aquí estem cosits a impostos

i allà tenen subvencions.

Ens munyeixen ben ansiosos,

ens expremen fins al fons.



I menteixen i ens insulten

Razón, COPE i ABC.

Si a Madrid així s'ho munten

no hi tindrem mai res a fer.



I a l'Espanya imperialista,

la que ens buida la cartera,

per si ens queda poca vista

han fet una gran bandera.



L'any 2008 en fa trenta

que esperem tornar a ser grans.

Mare de Déu de l'Empenta,

empenyeu els catalans!


Anònim segle XXI

Aquesta "pregària" l'he trobada al blog de Joan Arnés, tot i que em ronda d'haver-ne llegit alguna de semblant, si no la mateixa, en un altre lloc.

Eurovisió 2008 oh yeah

Hi ha fenòmens de la natura inexplicables però reals i que no tenen una explicació lògica. I l'ésser humà és capaç d'arribar a tal nivell de creativitat que és difícil de capir...

Només cal mirar la classificació dels candidats a participar a l'Eurovision d'enguany. Hi ha meravelles com els que estan en primer (62466 vots) i tercer lloc(40567 vots) ... Sort que el que hi ha de número 2 ajuda a equilibrar una mica les coses...

http://www.eurovisiondosmilocho.com/ranking

Sobren les paraules... a que sí?

Aquí hi ha trucu... oi?

He trobat un video que m'ha deixat "frapada". Sé que hi ha truc, per nassos hi ha truc, és clar que hi ha truc, on vaig a parar... però coi, on??

Sembla que hi ha un noi que es fa dir Criss Angel i que és un mag nord-americà, que riute'n del Copperfield i allò tan infantil que va fer de fer desaparèixer un avió a l'aeroport...



I aquest vídeo encara, hi ha un altre en què fa allò de separar una persona en dues meitats... sense caixa ni guillotina... no l'he penjat perquè pot ferir alguna sensibilitat... (és que sóc una tova). Però no patiu, aneu al youtube, busqueu Criss Angel Mindfreak i au, a alucinar, xiquets! ;)

Sense titol...

Un cop més, per no perdre el costum, us ofereixo un vídeo interessantíssim... Bé de fet és un anunci... és un anunci cutre...

El cas és que m'ha fet gràcia, cosa no gaire difícil d'aconseguir. Serà perquè he estat mirant el blog del paio que surt en pilotes i m'he empeltat del seu curiós sentit de l'humor? Qui lo sa...

Ai quina por...

No vull ser a la pell d'aquells nens... pobrets!