El circ de la papallona

De vegades no cal explicar res. Tot i que, com que sempre arribo tard a tot arreu, és probable que ja els hagueu vistos.

Fins que em decideixi a fer res més seriós

A l'estiu, que tota cuca viu, pot passar que agafis vacances, desapareguis del món conegut i tornis amb l'energia renovada, amb un somriure d'orella a orella i explicant anècdotes, amb 1000 fotos a la càmara que amb una mica de sort no ensenyaràs a ningú. O pot passar que no fotis res d'interessant més que suar i acumular mala llet per a l'època de la fenya. Suant suant un no té ganes de treballar-se una bona entrada i així passa el que passa, que tires de youtube. Aquest vídeo és un de tants d'un grup de gent que canta a capella, fent amb la boca tots els instruments. Estan bé, no diré pas que no, i per això el penjo, però el que m'ha semblat curiós a base de bé és el seu uniforme de feina...



Que seguiu tenint unes bones vacances.

Un somriure, si us plau

Solo

Malgrat el que pugui semblar, no tinc intenció de convertir el meu blog en un portal del "iutube", però quan de tant en tant hi topo amb una peça que em resulta especialment atraient, tinc ganes de compartir-la. En aquest cas es tracta d'un solo de guitarra de Miguel Pino. No n'havia sentit mai a parlar i, de fet, a Sant Google no hi he pogut trobar gaire cosa, la seva pàgina al myspace (que ja és prou) i diversos vídeos al Youtube. Un d'ells aquest que us deixo aquí. No tinc paraules, senzillament. És boníssim, i aquí us heu d'imaginar la meva cara bocabadada buscant més adjectius que no resultin massa simplistes.




Us deixo a més a més un altre vídeo que tot just acabo de trobar i que trobo molt divertit:



Salut!

my little girl...

- Mama, jo vull ser una nena normal...

Her Morning Elegance/Oren Lavie